La meva història d’amor amb Amélie Nothomb va començar a principis d’any amb Cosmética del enemigo. Només em van caldre dues pàgines per saber que volia llegir més llibres de l’autora. I si al gener llegia el primer, a l’abril arribava el segon: Set, un llibre molt de Setmana Santa que, de fet, m’ha durat menys que la missa de Rams.

I per què dic que és un llibre molt de Setmana Santa? Perquè Nothomb ens presenta la Passió de Jesucrist narrada en primera persona pel mateix Jesucrist. Així doncs, ens explica el moment en què Jesús és jutjat, quan és engarjolat i quan ha de carregar la creu i ser crucificat, moments molt coneguts de la seva vida passats pel sedàs i la mirada irreverent de l’escriptora belga. Fet i fet, l’evangeli de Jesús segons Nothomb.

Alguns l’han titllat de sacríleg, de provocador; una blasfèmia. La veritat és que és un llibre agosarat, però mi m’ha semblat molt respectuós a nivell religiós. Ja se sap que tot allò que toca els pilars de la religió sempre ve acompanyat de controvèrsia i opinions per a tots els gustos, però m’atreveixo a dir que no és un llibre religiós pel que fa al fons, sinó més aviat una novel·la que indaga constantment en allò que separa el món celestial, espiritual, del món terrenal, del cos.

Blasfèmia o no a banda, l’autora fa un exercici narratiu interessantíssim, i el Jesucrist que ens presenta és d’allò més humà: s’enutja, s’enamora, li agrada dormir, sent por… Fins i tot es contradiu! Un mortal qualsevol de carn i ossos. Tots aquests trets humans i com ell els viu i els gestiona s’aniran desgranant alhora que ens anirà presentant personatges del seu voltant, com Maria (la seva mare), Maria Magdalena, Joan, Pere o Judes.

No espereu un llibre amb la solemnitat dels evangelis canònics. A Set, Nothomb es manté fidel al seu estil i ens ofereix una prosa àgil i aguda en què no hi falten altes dosis de filosofia i humor. Alguns diuen que és la seva millor novel·la fins al moment.

A aquestes alçades és possible que us estareu preguntant per què es titula Set. Es podria haver titulat La Passió o Jesús de Natzaret. Doncs bé, si llegiu la novel·la veureu que les referències a la necessitat de veure són constants i que és una sensació que, per a l’autora, uneix el cos i l’esperit.

No sé si és la millor novel·la de Nothomb. Humilment i amb una mica de vergonya confesso que no he llegit pràcticament de l’autora, així que no soc ningú per jutjar-ho. Tot i això, sí que us puc dir que és una novel·la espectacular i que, sens dubte, ha fet créixer aquesta set que jo tinc de llegir Nothomb.

Agradarà a…

A qui hagi llegit altres llibres de l’autora. També a qui tingui ganes de conèixer Jesucrist des d’un altre punt de vista.

No agradarà a…

A qui busqui un llibre religiós. Tampoc a qui busqui un llibre polèmic.

 

Portada