L’any 2020 va morir Javier Reverte, un dels meus escriptors de viatges preferits de qui ja he recomanat alguns llibres en aquest mateix espai. Per sort ens queden els seus llibres i els seus viatges i aquesta tardor l’he acompanyat a Roma a través de les pàgines d’Un otoño romano, publicat l’any 2014 per Plaza & Janés.
Convidat pel patronat de la Real Academia d’Espanya a Roma, al setembre de 2013 Javier Reverte es va instal·lar a la capital italiana per passar-hi tres mesos i són aquests tres mesos els que coneixem a través de les pàgines d’un llibre escrit en forma de diari que porten l’autor i a nosaltres mateixos a conèixer a fons la ciutat. I d’entrada, Reverte explica que la seva forma de fer turisme és seguir el rastre dels escriptors que han passat per un lloc abans que ell. Això vol dir, doncs, que passejarem per Roma amb l’escriptor madrileny, però també amb Montaigne, Chateaubriand, Henry James, Stendhal, Dickens i Goethe i fins i tot Reverte ens recordarà els versos d’un poeta satíric del segle XIX, Giuseppe Gioachino Belli, que a la seva manera també va descriure la ciutat.
A poc a poc i a través de lectures i visites fetes amb tranquil·litat, Reverte ens acompanya a Roma i els qui hi hem estat podem redescobrir la ciutat o, els qui no hi han estat mai, la poden descobrir per primera vegada. Amb ell anem al Panteó, al Vaticà i al Coliseu, a més d’enfilar-nos per les escales de Piazza Spagna o d’anar al mercat de Campo dei Fiori. Seguirem també les passes d’artistes com Caravaggio, Miquel Àngel i Rafael i també entrarem a les cafeteries i els restaurants per tastar les seves especialitats. L’important, de fet, és conèixer la ciutat passejant-hi, caminant pels seus carrers sense rumb fix, perquè a part de descobrir el seu passat, n’hem de tastar el present:
“Las ciudades hau que percibirlas con los sentidos tanta como con la razón y el dato. Y en Roma te das cuenta de que, a pesar de tanta historia, tanta antigüedad, tanto Renacimiento y tanto papado, es una urbe cuya vitalidad está por encima del pasado. Hay que deambular, ser un flâneur en esta ciudad, un merodeador sin rumbo, sin objetivo, sin fronteras…”
Un otoño romano és, doncs, una lectura que m’ha tornat a Roma, però també a tenir ganes de llegir la Roma que han descrit tants altres escriptors i viatgers que algun dia s’hi van deixar caure i es van deixar enamorar per la capital italiana.
