Al club de lectura de la biblioteca ens van demanar, per a aquesta temporada, una biografia. I va ser llavors quan vaig veure l’oportunitat de llegir Una educación de Tara Westover, un llibre que tenia moltes ganes de llegir i que molta gent m’havia recomanat. Ara em poso les mans al cap i em penedeixo de no haver-lo llegit abans, però ja saber què diuen: que els llibres et troben a tu i no tu a ells.

El llibre, de carácter autobiogràfic, ens narra la història de la Tara, la pròpia autora. La Tara és una nena que viu a les muntanyes d’Idaho (Estats Units) amb els seus sis germans, la seva mare i el seu pare, un mormó fonamentalista que es prepara per als dies de l’abominació, la fi del món, o com li vulgueu dir.

Aquesta obsessió malaltissa condicionarà la vida familiar i farà que ella i els seus germans creixin en un entorn restrictiu, hermètic i autoritari regit pel dictamen de Déu. La Tara, perquè us feu una idea de l’abast de la situació, no té partida de naixement, no sap ni quin dia va néixer, no ha trepitjat mai una escola, i no sap com és anar al metge o a un hospital. La seva infantesa i bona part de la seva adolescència es redueix a fer conserves, tintures, remeis naturals, a enterrar bidons de gasolina i a treballar desballestant cotxes. Però la jove Tara té inquietuds, ganes de saber, i comença a estudiar llengua i matemàtiques pel seu compte per fer la prova d’accés i poder anar a la universitat. Ho aconsegueix. Hi va. Però la seva nova vida, la seva educació, l’allunyaran de la seva família i la seva particular manera d’entendre el món amb tot el que això comporta.

L’obra està dividida en tres grans parts: infantesa, adolescencia i maduresa. La primera i la segona part són les més interessants, ja que el lector ha se superar l’impacte inicial que provoca la història de la Tara (més propia del segle XIX que no pas d’algú que ha nascut el 1986). La tercera part, en canvi, potser perquè l’autora tracta fets més recents de la seva vida que encara ha de païr i superar, estan narrats d’una forma molt més anàrquica, més apassionada, menys temperada. El que s’ha de reconèixer és l’ànima que posa en cada paraula, cada paràgraf. No deu haver estat un llibre fàcil d’escriure.

Us equivoqueu si penseu que es tracta únicament d’una novel·la de superació personal. La història de la Tara és alguna cosa més “la vida d’una pobra nena sense estudis que acaba sent doctora”. Una educación és una història de deconstrucció. Pàgina a pàgina, la Tara s’anirà desfent dels dogmes imposats pel seu pare amb tot el que això implica i pagant un preu altíssim: el rebuig d’aquells que, malgrat tot, estima.

Si us decidiu a llegir-lo, us portarà a reflexionar sobre la importància de la família, el poder que exerceixen sobre nosaltres els nostres éssers estimats i com de determinant és néixer en una família o en una altra. L’educació, l’escola, els coneixements universals o allò que anomenem “cultura popular” prenen una gran rellevància i es posen en valor d’una manera flagrant. L’educació no és només un paper, un títol, sinó que és una amalgama de coneixements i idees que ens permeten TRIAR i decidir quina és la nostra posició.

Sens dubte, Una educación és un d’aquells llibres que marquen un abans i un després en el lector. Un llibre d’aquells que no s’obliden mai.

La frase

No eres oropel, que brilla con una determinada luz. La persona en que te conviertas, la persona que llegues a ser, es quien siempre has sido. Ha estado en ti desde el principio. No en Cambrigde, sino en ti. Eres oro.

Agradarà a…

Qui busqui una biografia dura, valenta i atrevida. Això sí, deixareu anar alguna llàgrima.

No agradarà a…

A qui busqui una simple història de superació personal o qui no estigui preparat per una història real crua i despietada.

 

Portada