Vaig conèixer Foenkinos amb La biblioteca dels llibres rebutjats, una novel·la que vam llegir al club de lectura de L’escriba i que ens va agradar molt a tots plegats. Així doncs, quan em vaig topar amb el nom de Harry Potter a la sinopsi de Número dos vaig tenir una altra raó de pes per llegir-lo. Sabia que poc o molt, aquest llibre m’agradaria.
Amb aquesta novel·la, Foenkinos ens transporta al Londres de 1999, moment en què estaven en marxa les audicions per donar vida a Harry Potter, el fenomen literari del segle. Finalment, quan només queden dos aspirants, l’escollit per encarnar el famós mag, com tot sabem, va ser l’actor Daniel Radcliffe. Però què se’n va fer del número dos, del que va estar a punt de ser Harry Potter? Això és el que juga a imaginar l’autor i per això ens presenta Martin Hill, un jove que quedarà tocat per aquell càsting funest.
En Martin farà el càsting per ser Harry Potter gairebé per atzar i fantasejarà durant setmanes amb la idea de posar-se en la pell del jove mag. Però la seva vida farà un tomb quan el rebutgin. Davant d’aquesta situació reaccionarà de la pitjor manera i, durant vint anys, viurà deprimit, aferrat a aquell fracàs i evitant topar-se amb qualsevol referència Harry Potter, pràcticament missió impossible davant del fenomen de masses creat per J. K. Rowling. També l’acompanyarà constantment la sensació que Daniel Radcliffe està vivint la seva vida, la vida que li hauria de tocar viure. Podrà sobreposar-se a aquest fet traumàtic?
El que més m’ha agradat d’aquesta novel·la és la capacitat de l’autor per posar-nos a l’altra banda de la història, per portar-nos allà on no mira ningú. Qui recorda el número dos? La novel·la ens porta a reflexionar sobre la fina línia que separa l’èxit del fracàs i com afrontem les grans derrotes de la vida, aquelles inexplicables que ens deixen del revés i treuen el pitjor de nosaltres. Així doncs, veurem l’immens dolor d’en Martin i ens adonarem que els guanyadors no sempre són els més feliços. Número dos és una baixada als inferns en tota regla.
Pàgina a pàgina m’he preguntat si Daniel Radcliffe i J. K. Rowling l’han llegit. En qualsevol cas, crec que els agradaria.
Agradarà a…
A tots aquells que hagin mirat el fracàs als ulls.
No agradarà a…
Als que busquin algun tipus d’homenatge a Harry Potter.
