Després de passar per la distòpia, la novel·la negra l’acostament a altres cultures, en aquest cicle del Club de lectura de L’escriba ens volíem centrar en “llibres que parlen de llibres”. És per això que vam seleccionar La biblioteca dels llibres rebutjats (maig) i La llibreria (juny). Ens va semblar que era una bona idea endinsar-nos en els llibres des dels propis llibres. Què hi ha més bonic pels amants dels llibres que un llibre en què hi apareix una llibreria o una biblioteca?


A La biblioteca dels llibres rebutjats, David Foenkinos, ens porta fins a Crozon, un petit poble de la Bretanya en què un bibliotecari decideix crear una biblioteca amb aquells llibres que han estat rebutjats per les editorials. Un bon dia, una jove editora i la seva parella, que és escriptor, van a Crozon per passar unes vacances amb els pares d’ella i, entre les típiques activitats de les vacances, passen per la biblioteca. Allà, sense esperar-ho, trobaran un llibre mereixedor de ser publicat. L’autor? Henry Pick, ni més ni menys que el pizzer del poble, un home a qui ningú mai veure llegir ni escriure una ratlla i que va morir un parell d’anys abans d’aquest descobriment. Al voltant d’aquest gran misteri, l’editora tira endavant amb la publicació d’aquest llibre que canviarà el destí de moltes persones…

Un dels encants del llibre és el repàs o homenatge que l’autor fa a totes les figures que intervenen en la producció i venda d’un llibre: escriptors, llibreters, editors, comercials, crítics literaris… tots passen, d’una manera o altra per aquest llibre, però Foenkinos para especial atenció a la figura de l’editor, que és qui decideix si un llibre es publica o no guiat, moltes vegades, per criteris no només literaris o qualitatius, sinó també econòmics. Crec que és una bona manera de mostrar als lectors com funciona el sector editorial i la quantitat de persones que intervenen en el procés.

Però dins d’aquesta radiografia editorial, també hi trobem una interessant i profunda reflexió sobre la publicació en general. Per què es publica un llibre? I per què no? Què fa que un llibre triomfi? Tot el que es publica és bo? Què passa amb aquells llibres que no es publiquen? No són bons? Què busquen els autors? Com veieu, no són preguntes fàcils de respondre i, fins i tot, algunes queden sense resposta. M’han agradat especialment les parts en què s’analitza o es parla de l’èxit dels llibres: “Tothom parla del teu llibre, sense que el text tingui la més petita importància. Hauries pogut publicar el catàleg d’Ikea, que l’èxithauia estat el mateix. D’altra banda, el llibre tampoc és tan bo.” És possible que visquem una època en què ens atregui més el contingut que la forma i que per això triomfin llibres escrits per personatges coneguts com ara periodistes, youtubers, metges, polítics… independentment de què escriguin, però aquest és un meló que ja obrirem un altre dia. L’assumpte donaria per una tesi doctoral.

Tot i aquesta profunda reflexió que dura dies en el lector, el millor del llibre és el final. Podria dir-se que La biblioteca dels llibres rebutjats és com un thriller; el lector vol saber si en Pick, el pizzer, ha escrit o no el llibre, però estigueu tranquils, perquè al final es descobreix com ha anat tot plegat, en un final que de ben segur us sorprendrà.

Per trobar-li alguna pega, diria que és una novel·la que al principi costa, perquè sembla que la cosa no acabi d’arrencar, però en realitat, t’adones que el que està fent l’autor és preparar el terreny pel que està per venir. Així doncs, després agafa embranzida i ens veurem abocats a llegir les conseqüències que tindrà la publicació del llibre i el misteri que hi ha al voltant de l’autoria. Així doncs, no us espanteu si l’agafeu i us consta avançar, però doneu-li una oportunitat, perquè us agradarà. Però heu d’arribar al final.

Agradarà a…

Qui tingui ganes de reflexionar al voltant del sector editorial i el món del llibre.

No agradarà a…

Qui no pugui tenir paciència i aguantar la lectura fins ben bé la meitat del llibre.

 

Portada

Comparteix
AnteriorAquest divendres al cine…
Següent“Vladivostok”, Lluís Oliván
Sóc filòloga clàssica i amant de tot allò que tingui a veure amb grecs i romans. Lletraferida de cap a peus que té com a ofici l'ensenyament i a més la correcció, la maquetació i l'edició de textos. Em passo el dia envoltada de textos, llibres i ordinadors. Amant de les fotos, els viatges i les històries.