Fa tan sols uns dies que ha aterrat a les llibreries la darrera novetat d’Edicions del Periscopi. Amagada darrere d’un nom difícilment pronunciable, Vladivostok, de l’escriptor català Lluís Oliván, al principi pot semblar la història del Tomàs i el seu dol. Fa dos anys que la Magda, la seva dona, va morir i el seu darrer desig va ser fer un viatge en autocaravana, precisament, a Vladivostok. No us refieu. A la roda de premsa, la mateixa editorial ja avançava que la màgia d’aquesta novel·la és explicar com és el procés de fer-se gran, però d’una manera gens ensucrada i romàntica.
Així doncs, a les poques pàgines ja deixem a la cuneta la idea d’història tendra i plena de maduresa en què el marit vol satisfer aquest darrer anhel. No, tot va més enllà i la darrera aposta d’en Lluís és demostrar-nos com la vida ens pot portar per camins fins ara inimaginables. El Tomàs és una persona racional i tècnica. La Magda beu de la literatura i, per això, són constants les referències literàries. De fet, en Tomàs es proposa llegir tota la pila de llibres pendents que la seva dona ha deixat a la tauleta de nit i reprendre un bloc on establir connexions entre les vivències personals i grans cites de llibres. Són tan diferents, que un cop morta ella, ell s’adona que no es coneixien tant malgrat portar tota la vida junts. Van viure junts, però alhora separats.
Us he de dir que m’ha agradat molt. És una obra fresca, directa, senzilla i, fins i tot, divertida; però que amaga uns cops brutals i plens de sorpreses. Els girs constants per evitar el que seria més previsible enganxen. I el darrer, impacta. El final és digne de la magnitud de tot el llibre.
Pel que fa a l’estil, destaca la implicació del narrador extern a la història i que els únics noms de protagonistes que coneixem són el del Tomàs i el de la Magda; la resta d’actors convidats són el Nano, el Fill, l’Amic o el Veí. Tot i aquesta manca de personalització, és inevitable fer-se una imatge mental de cadascun d’ells. I per què la fa? En Lluís defensa que és una manera d’exemplificar la manca d’empatia del Tomàs i la distància que crea amb la moral o el sentiment de les persones.
El Tomàs viu uns mesos moguts, en ple estiu descobreix una nova manera de veure el món. L’autor defineix aquesta etapa com “una clara redempció”. Les relacions personals es converteixen en la seva parella de ball, però no, no parlem de buscar l’amor de nou. No, més aviat es tracta de trencar la barrera antisocial que fins ara ha caracteritzat la seva vida.
És una persona callada, poc empàtica i social, però, malgrat tot això, la gent diu que és bona persona. Us deia que és una obra sorprenent i sembla un trencadís que parla de temes tan variats com la violència domèstica, la homosexualitat, les pors i alcoholisme, etc. Tot hi té cabuda perquè tot forma part de la vida, i Vladivostok és això: vida crua i pelada. La vida del Tomàs durant un estiu just dos anys després de perdre la seva Magda.
Agradarà a…
Qui busqui llibres senzills per entendre la realitat del món.
No agradarà a…
A qui les veritats i les imposicions socials l’incomodin.
