La història de la literatura espanyola està farcida de personalitats que van deixar una empremta inesborrable. Emilia Pardo Bazán i Benito Pérez Galdós ocupen un lloc destacat, no només per les obres que ens han llegat, sinó també per la intensa i fascinant relació amorosa i intel·lectual que van mantenir. Aquesta relació ha estat recollida a Miquiño mío, un llibre que compila les cartes que Pardo Bazán va enviar al seu estimat Galdós. Aquestes cartes són un tresor documental que ens permet explorar no només la seva relació sentimental, sinó també el diàleg literari entre ells.

Pels que no la conegueu, Emilia Pardo Bazán va ser una de les figures més prominents del realisme i el naturalisme espanyol, que va destacar no només destaca per la seva obra literària, sinó també pel seu activisme feminista i el seu pensament independent. Al llarg de l’obra podem veure pinzellades d’aquest caràcter en frases com “Me he propuesto vivir exclusivamente del trabajo literario” o “De los dos órdenes de virtudes que exigen al género humano, elijo las del varón”.

A través d’aquestes cartes podem veure com Pardo Bazán i Galdós compartien opinions sobre la seva pròpia obra i la d’altres autors contemporanis. Carta a carta, intercanvien reflexions profundes sobre els seus projectes literaris, es critiquen amb respecte i es donen suport mutu en un context en què l’ofici d’escriure estava encara molt marcat per les pressions socials i el gènere. Un diàleg de titans que farà les delícies dels amants de la literatura d’aquesta època.

Les cartes també revelen al lector la seva relació amorosa. Emilia Pardo Bazán va ser una feminista de cap a peus, i és per això que  seu amor va ser poc convencional i molt transgressor. L’autora estava casada i tenia fills, i Galdós també estava compromès. Tot i les circumstàncies, el seu amor es va alimentar de la distància, l’escriptura, i es va veure influït pel profund respecte i admiració que sentien l’un per l’altre.

A nivell litearari, les cartes revelen un gran afecte. L’autora anomena el seu amant “miquiño mío”, “mi almita”, “ratonciño”, “monín” o “querido de mi corazón”. Però no s’atura aquí, ja que també hi trobem altes dosis de sensualitat i una gran intensitat. Li escriu frases com “yo te querré siempre”, “Te como un pedazo de mejilla y una guía del bigote”, “tengo hambre de oír tu voz” i, fins i tot, “yo haría por ti no sé qué barbaridad”. A través d’aquestes missives, descobrim una dona que desafia les convencions de la seva època i que no s’avergonyeix d’expressar el seu desig i les seves passions.

El que més m’ha agradat d’aquest llibre és poder entrar en la intimitat dels dos escriptors, veure en els detalls quotidians que es revelen entre línies i sentir-me partícep d’una relació que barreja literatura, passió i complicitat. És fascinant poder veure’ls no només com a escriptors cèlebres, sinó com simples persones amb les seves inseguretats, afectes i vulnerabilitats.

En conclusió, Miquiño mío és una finestra a la intimitat, als pensaments més profunds d’Emilia Pardo Bazán i a un amor que, malgrat les circumstàncies, va trobar en la paraula escrita una forma d’expressió pura i duradora.

Agradarà a…

Als més xafarders. També a qui vulgui descobrir la vessant més personal d’aquests grans escriptors.

No agradarà a…

A qui busqui una narrativa estructurada. La màgia de l’obra resideix en les petites joies literàries i amoroses que s’amaguen en aquesta correspondència fragmentada.

 

Imatge de portada

AnteriorCINECLUB VIC. La bèstia
SegüentCrítica + Roda de Premsa de ‘Daniela Forever’, de Nacho Vigalondo. Festival de Sitges 2024
Avatar photo
Soc filòloga clàssica i amant de tot allò que tingui a veure amb grecs i romans. Lletraferida de cap a peus que té com a ofici l'ensenyament i a més la correcció, la maquetació i l'edició de textos. Em passo el dia envoltada de textos, llibres i ordinadors. Amant de les fotos, els viatges i les històries.