Vaig llegir Les amants perquè la Patricia Castro va venir al 451. Quin llibre salvaries del foc?, el programa literari de L’escriba que fem mensualment amb la Sílvia Plana i la Irene Solanich a Ràdio Manlleu. No hi ha res millor a l’hora de parlar d’una novel·la que poder tenir una conversa amb el seu autor, de manera que aquesta ressenya és, en part, fruit del que vam comentar a l’entrevista.
A Les amants, la Marta i l’Hèlia —les dues protagonistes— s’enfronten a una història d’amor gens convencional que neix de la incomoditat, de la insatisfacció i de la necessitat de trobar espais propis. La Marta és editora i viu d’esquena a gairebé tot. L’Hèlia, per la seva banda, és mare i esposa i viu atrapada en una vida que mai no ha triat del tot. Quan es coneixen en un club de lectura, res no fa pensar que entre elles hi pugui haver res, però a poc a poc, amb gestos petits i converses carregades de dobles sentits, es va obrint una escletxa que posarà els seus respectius mons potes enlaire.
Un dels encerts del llibre és el retrat que l’autora fa de les dues dones. La Marta —que em desperta una simpatia especial— s’acaba traient l’armadura i mostrant-se vulnerable, contradictòria i lliure. L’Hèlia, més típica en el plantejament, representa moltes dones que han crescut seguint el guió que tocava, però que en un moment donat té ganes d’emprendre un camí nou. Tot i les diferències, les dues es miren i s’admiren: es veuen, l’una a l’altra, com allò que elles mateixes no són i potser voldrien ser.
Les protagonistes són dues dones, però podrien haver estat dos homes o un home i una dona. Al final del que ens parla és de relacions reals, complexes i imperfectes. I així doncs, per què dues dones? Potser perquè calen homes i dones diferents del que hem vist fins ara per poder obrir-nos a noves formes de ser amb normalitat i així fer del món un lloc més divers i, de retruc, més amable.
Més enllà de l’amor, Les amants és també una novel·la carregada de crítica social, amb frases agudes i posicions gens complaents sobre la maternitat, el capitalisme, el món editorial i les convencions socials. I Castro ho fa amb intel·ligència, sentit de l’humor i sense caure en sermons.
En definitiva es tracta d’una lectura molt recomanable, d’aquelles que es llegeixen en dos dies pel seu ritme àgil i sense floritures i en què se’ns presenten dos personatges molt interessants i tan versemblants com tu i com jo.
Agradarà a…
Qui tingui ganes de llegir una història d’amor que no surt d’un catàleg de tòpics.
No agradarà a…
A qui encara s’escandalitza si dues dones s’estimen…
