Descobrir l’escriptora nord-americana Carson McCullers m’ha donat felicitat lectora. Esmento els seus llibres no en l’ordre que els va publicar sinó en el que els he llegit, perquè un m’ha portat a l’altre fins completar-ne tota l’obra en català: Rellotge sense agulles (1961); Reflexos en un ull daurat (1941); La balada del cafè trist i altres relats (1951); El cor és un caçador solitari (1940); Frankie Addams (1946) i Entre la solitud i el somni, Notes sobre literatura, memòria i identitat (1940 – 1966). M’ha encisat la prosa de McCullers d’una manera molt intensa. Això m’ha passat amb altres autors, tenint en compte que hi ha escriptors que tenen més obra i d’altres menys. És fàcil llegir els pocs títols que ens va deixar J. D. Salinger mentre que llegir Shakespeare exigeix una gran constància i temps. Per tant, McCullers ens va deixar una obra que crec que no és ni breu ni abundant. Tanmateix, afirmo de manera contundent que tot el que va publicar és d’una gran qualitat. Vull recomanar-ne la lectura perquè cadascú la descobreixi amb llibertat d’opinió. Vaig trobar l’obra de McCullers remenant llibres i li he donat l’oportunitat d’agradar-me, la qual cosa faig amb tots els llibres que desconec però que per alguna raó acaben a les meves mans, els escrigui qui els escrigui; és a dir, accepto inicialment la proposta en aquest cas de McCullers, a qui he començat a llegir pel final, i he quedat tan satisfet del seu talent que m’he llegit la resta d’obra. Si l’ordre de lectura hagués estat un altre, potser no ho hagués llegit tot o potser sí; però això no ho puc saber perquè cada llibre que va escriure es pot llegir independentment dels altres encara que tots tenen el talent de l’autora. McCullers ens ensenya que l’èxit entre els lectors es basa en la seva llibertat d’elecció. No és molt coneguda a Catalunya tot i que s’ha traduït i publicat tot el que ens va deixar. Reivindico la seva veu narrativa, l’estil simplement preciós, els personatges ben aprofundits i fins i tot la seva fina ironia. Quan algú em diu que no sap si llegir un llibre o altre, sempre dic el mateix: prova-ho! Dona-l’hi l’oportunitat d’il·luminar-te o de decebre’t. Es pot triar un llibre perquè desperti la teva curiositat, com m’ha passat amb McCullers; triar, doncs, sense saber què et trobaràs; i evidentment també es pot triar pel renom d’un escriptor conegut i llegir tot el que se’n pugui trobar, com m’ha passat amb Franz Kafka, bo i anant de dret als seus textos o passant també per tot l’embolcall de la crítica literària per contextualitzar-ne l’obra. Les dues opcions em semblen bones: saber d’antuvi què hi trobaràs o deixar-te sorprendre. Amb McCullers m’he deixat sorprendre, no en sabia res fins que he començat a llegir-la, i m’ha donat un grapat d’hores de bona lectura. N’he parlat admirat amb altres lectors i lectores i segueixo parlant-ne amb admiració. Goso dir que McCullers és una de les grans escriptores del segle XX se la compari amb qui se la compari. No sé si l’arribaré a rellegir perquè ja ha deixat empremta dins meu, però desitjo que l’experiència es repeteixi amb altres autors i autores; un llibre ens pot arrossegar pel títol, per l’editorial, per la seva forma, pel nom de l’autor, pel tipus de lletra o de pàgines, pel que hi diu la contracoberta, pel tema, etc. I per què no el podem triar perquè no ens cridi l’atenció? Sovint m’ha passsat el següent: que inicialment passi de llarg d’un llibre perquè no em diu res cap dels seus elements constitutius i de sobte me’l miro i dic: per què no escullo aquest llibre? I em dic el que deia abans: prova-ho! Amb això també vull dir que podem triar un llibre tot i que sigui lleig o precisament perquè és lleig, com quan comprem un número de loteria lleig: té les mateixes probabilitats de sortir que qualsevol altre, de manera que un llibre lleig té les mateixes probabilitats d’agradar-te que qualsevol altre. Això pot passar amb els llibres: que et sorprengui positivament el que et provoca rebuig inicial o indiferència. Quan he començat a llegir els llibres de McCullers no m’han impressionat estèticament encara que no els he trobat lletjos i tanmateix el que m’ha captivat són les paraules. M’ha agradat el seu treball amb el llenguatge, mèrit tant de l’escriptora com dels traductors. Sobre això cal dir que l’ús del català és excel·lent. Hi ha escriptors que fan llibres que s’assemblen tots entre ells, però cada llibre de McCullers és una petita joia, té una singularitat pròpia amb què ha reeixit el talent d’una escriptora que va morir als cinquanta anys d’ençà d’una llarga malaltia, i alhora els seus llibres es complementen entre ells. Si la seva vida hagués estat més llarga ens hagués deixat més obra? Això ens ho preguntem sobre qualsevol escriptor o escriptora que ens agrada: Si la seva vida hagués estat més llarga…? Però la vida no sempre es mesura per l’edat sinó per la intensitat. Jo crec que hi ha preguntes més interessants pensant en l’obra completa de McCullers: Va quedar satisfeta de la quantitat i qualitat dels seus llibres? Jo crec que quan un escriptor és bo, sap que és bo. La humilitat està bé per no ofegar-se en l’ego, però la creativitat necessita tot l’orgull del creador per assolir reptes importants. McCullers era una bona escriptora i crec que sabia que ho era. La mirada que hi faig ja no és de descobriment sinó d’agraïment pel plaer de la seva lectura. Recomano els seus llibres a tothom a qui agrada la feina ben feta, en l’ordre de lectura que vulgueu, perquè els llibres de McCullers tenen aquest do de fer que cada un d’ells sigui únic.
