Internet és una tecnologia que ha arribat per quedar-se, que té avantatges i inconvenients, i que manifesta el millor i el pitjor de la naturalesa humana, com totes les eines i els estris que hem inventat. És un terreny atractiu i perillós alhora, i ho és de manera immediata, ja sigui per parlar-ne a favor o en contra, i que convé analitzar per tal com retrata la humanitat actual. La informació ens arriba a l’instant, sembla que cada vegada de manera més eficient, inclús de manera més intel·ligent. El que vol és que hi dediquem el nostre temps mitjançant llaminadures comunicatives com les xarxes socials per captar la nostra atenció. Internet vol que ens sentim bé, per això puc afirmar que Internet m’estima, però compte! També podem caure en un parany d’esclavitud voluntària, en la pèrdua del control per excés o manca de determinació. Aquest món feliç, que és com se’ns presenta la “nostra” xarxa global, ens dona satisfacció i inseguretat barrejades, atès que necessita de nosaltres el segrest del plaer i de la por al mateix temps: el plaer de ser-nos útil i la por a retirar-nos el plaer. Internet cada vegada tindrà més coneixement i poder sobre la nostra ment i, com totes les addiccions afavoreix conductes de dependència que poden ser perjudicials per a la salut. El que entenem com a realitat i ficció quedarà cada cop més difuminat perquè no deixem de participar a Internet. Una cosa que permet per a bé o per a mal és publicar contingut a l’instant, ara, ja! El que ens hem de qüestionar és la qualitat d’aquest contingut, per tal com incideix cada dia més en la nostra intel·ligència (potser per això ens atrau i espanta la intel·ligència artificial) de manera que ens creiem lliures de decidir què volem saber quan més aviat sembla que és aquesta tecnologia la que decideix per nosaltres. Internet ens recompensa per residir-hi, per la nostra necessitat de comunitat, perquè no ens sentim sols. Vol que ens sentim acompanyats i per això, insisteixo que cada dia més, ens regala felicitat tot imposant-nos publicitat. I què fa la publicitat? Crear-nos necessitats, productes que hem de consumir per ser feliços. I quina és la manera d’aconseguir això? Una resposta és que el producte siguin els altres usuaris pel que diem de tenir sentit de comunitat. No patiu per ser rebutjats per la comunitat, ja que Internet estudia i entén el nostre perfil per trobar-nos perfils similars i, per tant, que no vulguem sortir-ne, i ho fa mitjançant la comoditat i l’imperi visual de la pantalla. Oi que mirar una pantalla no fa por? Una de les estratègies d’Internet és semblar inofensiu per incrementar el seu poder de seducció. Fa que ens sentim estimats i estimades i d’aquí el seu èxit. Això és bo o dolent? Depèn de la nostra autonomia real, difícil de mesurar i de jutjar però que tindrà entretinguts els antropòlegs del futur, així com té ocupats els usuaris del present. Internet juga amb el Carpe diem, amb l’efímer, per tal d’enganxar-nos, d’atrapar-nos. No estic fent una crítica només positiva o només negativa perquè ambdues expliquen què hi ha de bo i de dolent a Internet, però sí que hem d’intentar entendre’l malgrat la dificultat de transcendir el seu poder sobre el nostre present, sobre el nostre ara, el nostre ja, que és el que l’hi interessa. Tot va tan ràpid (i a Internet li agrada la velocitat) que es fa difícil trobar un espai de reflexió. Però intentar comprendre una tecnologia amb els seus avantatges i inconvenients és la manera d’usar-la amb responsabilitat i una llibertat autèntica. Caldrà analitzar Internet des de tots els punts de vista possibles per saber com està modificant socialment les persones de totes les edats de la nostra generació i veure què caducarà del què diem i què seguirà sent contemplat amb validesa d’aquest diagnòstic que esteu llegint precisament en les vostres pantalles. Perquè Internet tant pot ésser un monstre com un amic, depèn del control que en tinguem. La pantalla, doncs, pot ser una enemiga però, ben utilitzada, pot ser una aliada. No oblideu que podem triar aquells llocs i aquell material d’Internet que és saludable en el seu ús, quan no és abús. No demonitzarem Internet perquè permet fer coses meravelloses com compartir la cultura amb moltíssimes persones que també estimen la cultura. Puc dir que Internet m’estima, i afegim: quan em deixo estimar. Perquè el seu ús ha de ser conscient i sa. És important conèixer la tecnologia i quins usos donar-li, com treballa en nosaltres i nosaltres amb ella. Internet com a eina pedagògica és una passada, els camins que obre són gairebé infinits i, si sabem com és, podem evitar la brossa de l’estultícia, la vulgaritat o la dolenteria. De tot el que diem, què hi ha d’encertat i d’útil? Intentem entendre l’objecte de comprensió, posar paraules a la mirada per ser conscients d’aquesta tecnologia, Internet, que ha revolucionat tots els paradigmes amb el seu propi paradigma. Encara queda humanitat a l’era d’Internet i, si controlem com navegar-hi en la tempesta i en la calma, vull creure que també queda humanisme. Tant els crèduls com els inconformistes podem aprendre a fer servir Internet sense que amenaci la integritat de la nostra personalitat, sense que ens trenqui, sense que ens sotmeti. La nostra societat, que avui també és la societat d’Internet, ha de poder estudiar, per a la seva bona salut comunicativa, què és i què fa una pantalla amb el nostre cervell, per protegir-lo i per enfortir-lo. El bé i el mal també són digitals. Tinguem-ho en compte perquè aquest món feliç de la xarxa no sigui una ironia de mal gust sinó la possibilitat de beneficiar-nos del que diem aquí d’Internet.
