Si sou dels que us perdeu estona mirant la prestatgeria abans de decidir quin llibre llegireu (o simplement per plaer estètic), segur que us hi heu fixat: alguns llibres tenen el títol escrit de dalt cap a baix i d’altres de baix cap a dalt. Aquesta diferència pot semblar anecdòtica, però amaga una història de convencions, hàbits editorials i, fins i tot, geografies culturals.
Quan parlem d’un llom que es llegeix de dalt cap a baix, vol dir que si posem el llibre dret damunt la taula amb la portada cap amunt, podem llegir el títol sense haver de girar el cap. En canvi, quan el llom es llegeix de baix cap a dalt, hem de torçar el coll cap a l’esquerra si volem entendre què hi diu.
Aquestes dues maneres de situar el text no són capricis aleatoris: responen a tradicions editorials diferents. I, evidentment, els hàbits culturals també hi han tingut molt a veure.
A Europa, especialment als països continentals (com Alemanya, França, Itàlia o Espanya), és més habitual que el text del llom vagi de baix cap a dalt. És a dir, si els llibres estan alineats verticalment a la prestatgeria, llegeixes pujant. Aquest format facilita que, quan els llibres s’apilen horitzontalment amb la coberta cap amunt (com sovint es feia a les llibreries antigues), el llom sigui fàcil de llegir des del costat.
En canvi, als països anglosaxons, com el Regne Unit o els Estats Units, el costum és que el text vagi de dalt cap a baix, de manera que, quan els llibres són verticals en una prestatgeria, el títol es llegeix de forma natural, com si llegíssim una llista de dalt a baix.
A casa nostra no hi ha unanimitat. Les editorials catalanes i espanyoles tradicionalment seguien el model europeu continental (baix a dalt), però amb l’augment de l’autoedició, la influència dels dissenys anglosaxons i la globalització en el món editorial, cada cop més llibres es troben amb el llom de dalt a baix.
Arran d’això, passa que en una mateixa prestatgeria conviuen lloms escrits en direccions oposades, cosa que fa una mica de mal d’ulls als més maniàtics.
Hi ha una norma oficial? La resposta és no. Cap norma o reglament estableix en quina direcció s’ha de llegir el llom. És més aviat una qüestió d’estil, tradició i públic objectiu.
Algunes editorials tenen criteris interns molt estrictes; d’altres, en canvi, ho adapten depenent del disseny concret de la col·lecció o del mercat al qual es dirigeixen.
I, aleshores, què és millor? No hi ha una resposta correcta. Els partidaris de l’escriptura de dalt a baix defensen que és més intuïtiu, mentre que els del baix a dalt reivindiquen la coherència històrica i estètica. Al final, com passa sovint amb els llibres, tot depèn de la mirada del lector.
