La mestria en les lletres de Maria Antònia Oliver la va portar a rebre un bon grapat de premis entre els quals hi ha el d’Honor de les Lletres Catalanes el 2016 o el Prudenci Bertrana el 1991 per Joana E. Però més enllà del reconeixement premiat, Oliver ha tingut una bibliografia ben extensa, per quantitat, per qualitat i per diversitat.
La segona part del títol parla de pionera i és que Oliver va ser de les primeres escriptores catalanes de fer una incursió en la novel·la negra i la primera de crear una dona protagonista en un rol que tradicionalment s’havia atorgat a l’home. L’aparició de Lònia Guiu (Estudia en lila, Antípodes i El sol que fa l’ànec) en la literatura catalana va canviar moltes coses. Fervent feminista, l’autora va considerar oportú que ja n’hi havia prou de tenir detectius i que era el moment d’elles.
Membre d’Ofèlia Dracs juntament amb altres escriptors de la revolucionària generació dels 70 i amb la seva parella, Jaume Fuster, Oliver va experimentar, provar i publicar novel·la, narrativa breu, narrativa juvenil, teatre i fins i tot traduccions. A més, l’escriptora era una gran compromesa política i activista. Figura cabdal en la creació i extensió del Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN) i de la lluita feminista als anys 70.
Però, més enllà de la Maria Antònia intel·lectual, hi havia una Maria Antònia propera, amable, afable, oberta i entranyable. Una persona que li agradava enraonar i escoltar i una persona que es deixava admirar i estimar amb facilitat. Que la terra et sigui lleu, Maria Antònia, el nostre dol l’ofegarem amb el teu llegat.
