El microconte és un text literari narratiu que es caracteritza per la brevetat de contingut, és concís i d’una gran intensitat expressiva, com un veritable extracte que presenta l’essència d’una història. Aquest breu relat té una enorme capacitat suggeridora, textualment diu poc i narrativament condensa molt.

Quina definició! Sona bé, oi? Doncs no l’he escrit jo. És el que diu la Vikipèdia quan busques “microrelat”. Ja veieu que tot i que alguns em consideren una persona molt llegida (jo diria que com més llegeixo la sensació de no haver llegit res i de poca traça va en augment, però d’això ja en parlarem un altre dia…) no tinc ni idea de microrelats. És la meva assignatura pendent en això de la literatura? Ho és. Però mai no és tard per enfrontar-s’hi.

Segurament us preguntareu com em vaig llançar a la piscina i per què. Tot va començar amb una proposa d’en Marc Capdevila Peña. Ens va enviar un correu explicant-nos que havia escrit un llibre de microrelats i que si volíem, ens el feia arribar. El perquè és fàcil: m’hi vaig llançar per curiositat, perquè sempre es poden aprendre coses noves. Existeixen editorials que publiquin microrelats? Entendré els microrelats d’en Marc? Es pot dir tant amb tant poques paraules?  

Doncs resulta que sí, que hi ha editorials que editen microrelats. És el cas de Témenos, que té una col·lecció titulada “La bona confitura” i la veritat sigui dita, no haurien pogut trobar un nom millor.

Per a la segona qüestió crec que no tinc resposta… S’han d’entendre, els microrelats? No sé gaire res sobre microrelats, però em semblen alguna cosa així com la poesia, que malgrat que l’autor vol dir quelcom molt concret, d’alguna manera cadascú hi pot trobar “la seva veritat”, quelcom només teu. En el llibre d’en Marc hi trobat situacions quotidianes, personatges, postals, sensacions, pensaments… I d’això es tracta no? De permetre que cadasú hi trobi el seu què i s’imagini què hi ha abans i després en les poques paraules que ens ofereix Capdevila. Repte aconseguit.

Agradarà a… 

Qui tingui, com jo, ganes de provar coses noves. Evidentment, qui ja tingui experiència amb els microrelats.

No agradarà a… 

Qui no sigui capaç d’anar més enllà de les paraules de l’autor i imaginar. Li quedarà un regust amarg.

Imatge de portada

Anterior“Alrededor de la mente”, Montse Ríos
SegüentPRESENTACIÓ. El llegat de les cendres
Avatar photo
Soc filòloga clàssica i amant de tot allò que tingui a veure amb grecs i romans. Lletraferida de cap a peus que té com a ofici l'ensenyament i a més la correcció, la maquetació i l'edició de textos. Em passo el dia envoltada de textos, llibres i ordinadors. Amant de les fotos, els viatges i les històries.