He trigat bastant a llegir Les veus del foc. Me’l va enviar la mateixa Tània Soler fa temps, i la pobra deu pensar que m’he oblidat d’ella, però els que em coneixeu sabeu que no ha estat per desinterès, sinó per una barreja de molta feina i la convicció que no era una lectura fàcil d’afrontar i per això potser l’anava ajornant. Fins ara.
La protagonista d’aquesta història, l’Eva, és una jove fisioterapeuta que té una relació complicada amb el seu cos, amb el menjar i amb ella mateixa que condicionen completament el seu dia a dia. La relació amb la seva mare també és complicada; el seu pare va morir quan ella era molt petita i mai parlen d’ell. Després de morir la seva àvia, l’Eva sent l’impuls de conèixer el seu pare i com havia estat la seva vida de parella, cosa que la portarà a descobrir una part molt fosca de la seva vida per a la qual potser no està preparada. Així doncs, a través de la recerca dels secrets familiars i de la reconstrucció de la seva pròpia història, l’autora dibuixa un relat íntim sobre la identitat, la culpa, la fragilitat i la necessitat de comprendre d’on venim per entendre qui som.
Un dels punts forts de la novel·la és la honestedat amb què la Tània Soler escriu els pensaments i les contradiccions de la protagonista. La relació de l’Eva amb la gana emocional, amb el càstig al propi cos i fins i tot amb unes senzilles galetes Oreo em va tocar una fibra molt personal. Hi havia moments en què llegia amb un nus a la gola perquè reconeixia emocions i mecanismes que, d’una manera o altra, m’eren familiars.
També és cert que hi ha algunes descripcions i alguns passatges que m’han semblat excessivament llargs i que, al meu entendre, trenquen una mica el ritme de la narració. En alguns moments tenia ganes que la història avancés més ràpid, però fins i tot en aquests fragments es percep la voluntat de l’autora de no quedar-se a la superfície, de donar espai a les emocions i als silencis dels personatges.
Al final, m’ha quedat la sensació d’haver llegit una obra profundament íntima i humana, un llibre escrit des de dins, des de les ferides, que no busca oferir respostes fàcils sinó acompanyar el lector en un viatge emocional.
Agradarà a…
A qui alguna vegada ha amagat una tristesa dins d’un paquet de galetes.
No agradarà a…
No agradarà a qui no estigui disposat a acostar-se prou a les flames per escoltar-ne les veus.
