Sé que la gran majoria de campanyes publicitàries que mencionaré a continuació han ferit els sentiments d’algú. La meva intenció fent aquest repàs no és pas gens aquesta (bé, d’algú sí). Ara bé, sí que he de dir que em semblen magistrals i ben pensades, perquè ja sigui aixecant polseguera o no, han aconseguit l’objectiu: remoure entranyes i cridar l’atenció. Dit això, comencem amb el repàs.
Una dieta no apta per a tots els estómacs
Netflix no només va saber passar d’una mer empresa de videoclubs a ser un gegant de l’entreteniment audiovisual sinó que ara també és un referent publicitari arreu del món. Sovint busca la polèmica, precisament per aconseguir el que realment volen: que els detractors alcin la veus i els facin ells mateixos la publicitat.
L’any 2017, la plataforma va estrenar una sèrie d’humor negre anomenada Santa Clarita Diet en què el canibalisme s’instal·lava en una família americana estàndard. Per promocionar la sèrie protagonitzada per Drew Barrimore van crear una sèrie de pancartes i vídeos que van instal·lar a Times Square en què vèiem l’actriu com es “colava” a altres anuncis i saciava la seva fam. Evidentment, no estava fet per a tots els estómacs.
La campanya també va incloure uns pòsters que tampoc van acabar d’agradar del tot a aquells que són una mica més aprensius o tastaolletes.
Un Nadal ben blanc
Netflix Espanya sí que sap ficar el dit a la nafra. I és que el Nadal del 2016, amb motiu de l’estrena de Narcos, la Puerta del Sol de Madrid es va llevar amb una pancarta gegant amb la cara d’en Pablo Escobar (el de la sèrie, és clar) i el text “Oh Blanca Navidad”. Evidentment, feia al·lusió a la cocaïna i no pas a la neu que no acaba mai d’empolsegar la plaça.
També a Madrid, Netflix procurava tenir cura dels usuaris de la línia de metro i els advertia d’aquesta manera:
Aquells amb la pell més fina van posar el crit el cel al·legant que un lloc tan cèntric i emblemàtic durant les festes de Nadal no podia exposar d’aquella manera a famílies senceres la cara d’un assassí, narcotraficant o terrorista. Doncs, no tinc clar si tenien raó, però us ben juro que per cada piulada desagradable sobre el cartell hi havia un aplaudiment als despatxos del gegant mediàtic.
Fe amb els espanyols?
L’any 2017, Netflix es va llançar a la comèdia negra espanyola amb un tema tan delicat com és ETA. Fe de etarras és una pel·lícula en què veiem la preparació d’un atac terrorista per part d’uns membres de l’organització una mica maldestres. I bé, si el tema ETA ja és delicat, imagineu-vos quan juguen amb la pàtria i la nació, perquè és una de les més “grans i antigues” del món! “Sangre pura” i tots aquests reguitzells de clams.
El centre de San Sebastian va ser testimoni d’un cartell gegant que segurament es va emportar el premi a la campanya més polèmica del país. Va arribar tan enllà que fins i tot la Unió de Guàrdia Civils va presentar una denúncia a la fiscalia (ara ja sabem que això és un esport nacional) per considerar que el cartell atemptava contra l’honor de les víctimes del terrorisme. Però el fiscal va salvar Netflix argumentant que “els jocs de paraules no poden ferir les víctimes”.
ETA està “on fire”
Perdoneu l’expressió, no voldria pas ofendre a ningú. Ara bé, jo no soc HBO i les meves paraules no tenen pas tanta repercussió com els seus anuncis. I és que si continuem parlant de polèmiques entorn el grup terrorista no podem obviar la que va organitzar HBO no fa pas gaires dies en motiu del pòster promocional de la seva nova sèrie: l’adaptació de Patria de Fernando Aramburu. Víctimes i botxins, quins són quins? No sé si HBO era conscient del que podria causar o si volia competir amb Netflix, però déu n’hi do el debat… Es veu que comparar el terrorisme d’ETA amb el terrorisme d’estat no va acabar d’agradar gaire. A veure què passa quan s’estreni la sèrie el pròxim 27 de setembre.
Tot Cuenca està enamorat de Netflix
Sex Education, una dramèdia (comèdia + drama) amb un rerefons gairebé diria que educatiu. La història d’una colla d’adolescents amb el seu despertar sexual que saben posar en primer pla moltes més realitats de les que potser desconeixem. Exagerades o no, ja us ho deixaré a vosaltres. Ara bé, la segona temporada de la sèrie va inspirar d’allò més els publicitaris espanyols de l’empresa, perquè, sí senyor, s’ha de ser d’allò més creatiu.
La corrupció fa el poder o el poder fa la corrupció?
Sí, Netflix és l’amo i senyor d’aquest article i de les campanyes publicitàries. HBO sembla que ja ha començat però la reconquesta del terreny, però he de dir que Amazon no s’ha quedat pas gens curt. Prime Video, la plataforma d’aquesta empresa, ha estrenat no fa pas gaire la segona temporada d’un dels seus gran èxits, The Boys. Aquesta història de superherois corruptes ha enamorat fans del gènere, però també detractors (jo mateixa). I després de veure la campanya publicitària, no puc pas fer res més que ovacionar-los. Es mereixen tot el meu respecte. Espero que el PP es doni per eludit. Tot allò que no és capaç de fer la justícia del país ho faran ells. Si us plau, una petició especial. Podríem anar una mica a pel rei emèrit ara?
M’encanten les sèries i les pel·lícules, però si us plau, no deixeu mai de fer aquest tipus de publicitat!
