Aquest mes m’he endinsat en la lectura de Sota terra, de Robert Macfarlane, un llibre subtitulat “Un viatge a les profunditats del temps”, publicat per Angle Editorial. En la lectura, acompanyem l’autor per túnels subterranis, coves, avencs, forats profunds, esquerdes de gel i passadissos excavats sota les nostres ciutats. Macfarlane, conegut pels seus llibres de natura i paisatge, accedeix al món subterrani a diferents països del món i ho fa acompanyat de guies experts, vells amics i d’altres que són noves coneixences que se senten tan fascinats com ell pels llocs més amagats de la Terra.

A les darreres dues frases del primer capítol, escriu “Sota terra hem posat el que temem i volem abandonar, i el que ens estimem i volem conservar”. El viatge comença prop de casa seva, a la Gran Bretanya, als Mendips, al comtat anglès de Somerset, on cerca conèixer tombes de fa més de deu mil anys. També a Anglaterra, però a Yorkshire, l’autor baixarà a vuit-cents metres sota terra per descobrir com treballa un jove físic que intenta entendre la matèria fosca de l’espai encara que sembli una paradoxa molt gran.

Després, vindran boscos, com el d’Epping a Londres, rius subterranis a la frontera entre Itàlia i Eslovènia, muntanyes foradades que amaguen un passat terrible, coves que apareixen quan el glaç es desfà a les Illes Lofoten noruegues i la constatació de com el canvi climàtic està canviant moltes coses a Groenlàndia: “La criosfera es fon i, mentre ho fa, surten a la superfície coses que hauria estat millor que romanguessin enterrades”, explica Robert Macfarlane.

Recomano també que no us salteu el capítol en què l’autor passa més d’un dia tancat sota el subsòl de París amb un grup de catacumbòfils. I és que les ciutats, tal com diu l’autor, ens semblen horitzontals però també són verticals i s’enfilen enlaire amb edificis molt alts, però també “s’estenen cap avall a través de túnels, escales mecàniques, soterranis, cementiris, pous, cablejat soterrat i mines.”

Un llibre que agradarà als amants d’agafar frontals, cordes i casc i entrar en una cova i als qui, com jo, no ens hi ficaríem mai però ens interessa tot el que Macfarlane hi troba.

 

 

Foto de Luz creado por wirestock – www.freepik.es

AnteriorLes campanyes publicitàries més sonades de les sèries
SegüentAquest divendres al cine…
Avatar photo
Meritxell Guitart Andreu (Sabadell, 1972) és llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada i professora de Llengua i Literatura Catalana a La Salle Manlleu. Gran amant dels viatges, és autora del llibre De Vancouver a Whitehorse a través de les Rocalloses i el Passatge Interior d’Alaska (El Toll, 2016) i també dels relats: “Lliçons de quítxua a la Vall Sagrada dels Inques” (Mambo Poa 2, 2010), “El vent del sud: viatge a la Patagònia argentina” (Mambo Poa 3, 2011), “Camí de la misteriosa Alaska” (Mambo Poa 4, 2012) i “Un conte rus” (Cosins llunyans i altres contes, Cossetània 2014). L’any 2016 va ser finalista del premi Núvol de contes amb la narració “Shako Kvareli”. Podeu seguir els seus viatges al blog Bitllet de tornada, al Facebook i a Twitter (@txellguitart).