Julio Manrique, actor i director de teatre, té actualment dues representacions a la ciutat de Barcelona. Una és Animal Negra Tristesa, l’espectacle que ja va estrenar l’any passat a la Sala Beckett; l’altre és Amèrica, una nova producció que d’aquest any que està a La Villarroel.

ANIMAL NEGRA TRISTESA

L’espectacle de l’alemanya Anja Hilling que Manrique va estrenar fa un any torna a l’escenari després de ser nominada als premis Butaca per la direcció, el muntatge, l’escenografia, la il·luminació i l’actriu de repartiment Mima Riera. Una dramatúrgia que serveix per conscienciar sobre la inconsciència humana en una nit al bosc que es converteix en un incendi. Un grup d’amics passen el cap de setmana a la muntanya i fan bivac.

Des del primer moment entres dins la història i empatitzes amb la vida, el patiment, la confusió i la frustració dels personatges en una nit que empitjora per moments. L’incendi es descriu amb tant detall, que no veus l’hora que es faci de dia i puguin ser rescatats pels bombers i agents forestals.

(C) salabeckett.cat

Un espectacle amb una escenografia molt simple (cadires, un piano, dos micròfons, una tela i un projector), però amb ajuda de l’audiovisual i el relat aconsegueix que l’espectador entri tant en la història, que es converteix en un més de la colla, en una companya més que lluita contra el foc i el fum per sobreviure i salvar la resta del grup.

 

AMÈRICA: PASSAT I PRESENT

Què sabem sobre la història de la terra on vivim? Quin paper tenen els fets foscos? Els recordem prou o ens és més fàcil “oblidar-los” i fer com si no haguessin passat mai? L’11 de setembre del 2021, una família de l’alta burgesia barcelonina es reuneix per celebrar l’aniversari del fill. A la festa es revelarà un secret familiar de fa tres segles que ha marcat la història de Catalunya; una veritat que ho canviarà tot.

L’obra teatral de Sergi Pompermayer i dirigida per Julio Manrique et fa viatjar en el temps a través d’un text honest i salvatge, de l’audiovisual i de l’escenografia simple del menjador d’una casa senyorial. Un seguit de salts en el temps et traslladen a la Cuba esclavista del segle XIX, passant pels Estats Units del segle XX i fins a la Catalunya actual amb una mirada més transformadora i real.

L’obra t’atrapa del tot i vius l’engany, la ràbia, la crueltat i la duresa del passat i de la societat que, per desgràcia, va ser el motor que va fer que avui siguem el que som. És una crítica, una denúncia a la invisibilitat d’una realitat: Barcelona i Catalunya són indrets rics perquè una part de la burgesia es va enriquir amb el tràfic d’esclaus africans. Avui dia, algunes famílies encara mantenen el poder adquisitiu i, quan n’ets conscient, et sents incòmoda i culpable.

Si voleu veure les dues obres dirigides per Manrique, afanyeu-vos, perquè Amèrica estarà a La Villarroel fins el 19 de febrer i Animal Negra Tristesa a la Sala Beckett fins el 6 de març.

 

Portada

AnteriorCrítica de “Knock at the Cabin”, de M. Night Shyamalan
SegüentPRESENTACIÓ. “Fer diners”, de Teodor de Mas Valls
Avatar photo
Em dic Meritxell Dalmau i sóc periodista, especialitzada en cultura. Lletraferida, amant de les arts i de les veus de les persones. Apassionada pel teatre, ja sigui clàssic, modern o contemporani. Em pots trobar en un pati de butaques, en una exposició, en una llibreria o en una cafeteria relatant històries.