A finals de 2022 la companyia Dagoll Dagom va anunciar que plegava i que acomiadarien els que aviat seran els seus cinquanta anys d’història de dues maneres. Una serà un últim muntatge de la seva obra mítica, Mar i cel, previst per al 2024. L’altra, un darrer espectacle de nova creació: L’alegria que passa, basada en el text homònim de Santiago Rusiñol. L’obra, que es va estrenar al Teatre Poliorama el març de 2023, està actualment de gira fora de Barcelona i es podrà tornar a veure en una segona temporada al Poliorama entre desembre de 2023 i gener de 2024.
Quan estudiava Humanitats a la Universitat Autònoma de Barcelona algú, ara no recordo qui ni a quina assignatura, ens va parlar del concepte d’obra d’art total. El terme original era alemany, Gesamtkunstwerk, i l’usava Richard Wagner per referir-se a un tipus d’obra d’art que integra de manera simultània diferents disciplines artístiques: la música, el teatre, la pintura, l’arquitectura…
Ara, recuperant el terme i investigant una mica per poder-ne parlar amb propietat, llegeixo que es tractava que les diferents arts no quedessin supeditades al text sinó que aquest fos un element més de l’obra d’art que ell anomenava total. El que jo recordo del professor o professora que ens ho va explicar, però, té més a veure amb l’emoció que deia que aquest tipus d’obra d’art transmetia. Com l’espectador no pot evitar endinsar-s’hi pel fet de tenir tots els sentits eclipsats per l’espectacle que està tenint lloc davant seu i, gràcies a la capacitat abassegadora de la música, també al voltant.
La proposta de Dagoll Dagom de L’alegria que passa parteix d’una idea d’Anna Rosa Cisquella, que ha assumit, entre altres tasques, la producció artística, i conjuga l’adaptació de Marc Rosich del text clàssic de Rusiñol, una partitura original d’Andreu Gallen i les coreografies d’Ariadna Peya. El resultat és una proposta contemporània, una faula moderna, fosca i evocadora, ben allunyada del que molts que hagin tingut (o tinguin) el text de Rusiñol com a lectura obligatòria de batxillerat puguin imaginar. La posada en escena et transporta i l’habilitat dels actors i actrius per interpretar, cantar i ballar és enlluernadora.
A les funcions al Teatre Poliorama, la veterana Àngels Gonyalons interpreta el Clown i l’Alcalde. Aquests dos personatges, tot i no ser els protagonistes, encarnen la cara i la creu del debat intrínsec a l’obra, una discussió que en l’obra original de Rusiñol se centrava en la pugna entre la poesia i la prosa, però que s’ha actualitzat en la lluita entre la llibertat i la norma. Amb tot el que comporta de seguretat la segona i de risc i d’incertesa la primera.
A espera de la traca final amb l’últim muntatge de Mar i cel, que jo ja espero en candeletes, L’alegria que passa és un comiat de festa a l’alçada de les altes, altíssimes expectatives. En aquest petit vídeo en podreu veure un tastet. Les entrades per al Teatre Poliorama ja estan a la venda.
L’alegria que passa es podrà veure al Teatre Poliorama del 9 de desembre de 2023 al 28 de gener de 2024. De gira fora de Barcelona, fins el 23 de febrer de 2024.
