Una de les coses que més em dol és desprendre’m d’un llibre perquè no disposo d’espai per conservar-lo a casa. L’únic defecte que tenen els llibres és que ocupen lloc. La fortalesa dels llibres són les biblioteques, però ni aquestes poden encabir-los tots. Aleshores, pensant en els domicilis de cadascú, els llibres sobreviuen a les llars; però cada llar és diferent i és una selecció de llibres una mica (o força) aleatòria. Ens hem d’imaginar uns prestatges amb una selecció arbitrària que s’explica per molts factors, entre els quals hi ha la vida del propietari dels llibres i, doncs, una barreja de llibres acumulats durant el procés del sistema educactiu, a més de best-sellers, de llibres prestats, de clàssics de la literatura, de recomanacions d’amics, familiars, personatges mediàtics, professors, companys de classe i de feina, etc. Cada casa té la seva petita biblioteca personalitzada, que en alguns casos afortunats i d’afortunats, no és tan petita, mercès a un o més habitants lletraferits que estimen els llibres i n’han fet un oasi de cultura personal. Diem que aquella biblioteca té l’ànima del seu propietari o propietària, qui té per companyia llibresca els autors i les autores dels llibres. La tragèdia dels llibres sense espai no és només la dels llibres que descartem per falta d’espai físic, dolorosament i per molt que els estimem, sinó per la manca d’espai mental, de gent que o bé els considera inútils i els sacrifica entre la brossa, o bé pel pensament extremista d’una societat totalitària que elimina els llibres que creu que amenacen la seva moral. Per tant, hi ha molts motius pels quals els llibres moren, i un d’indignant és la imbecil·litat. Malauradament, per circumstàncies diverses, i en diferents episodis històrics, s’han perdut obres de manera accidental o amb tota la intenció. Els llibres necessiten qui els cuidi, i això s’aconsegueix ensenyant el valor educatiu i formatiu dels llibres en cada etapa de les nostres vides. Tenen una gran sort aquells i aquelles que es poden permetre tenir col·leccions senceres de llibres; la majoria tenim una mica de tot, de lectures que ens han fascinat, recomanades a les llibreries o altres llocs. Es fa difícil dir quins llibres són bons i dolents entre tots els que tenim; al final acaba sent una qüestió sentimental i no em baso en la crítica literària sinó en l’estimació literària. La meva reflexió no és un plany però sí una advertència: abans de sacrificar un llibre, penseu en la relació amb els altres, amb el conjunt de la vostra biblioteca domèstica, perquè la part i el tot tenen un equilibri intern i extern a les nostres llars. Als vint anys no tindreu la mateixa biblioteca que als quaranta o els seixanta, i així al llarg de tota la vida, però sí que val la pena estudiar on fem anar a parar els llibres dels quals ens separem, per exemple a les llibreries de vell. Quan vaig a casa d’algú amb qui tinc confiança, m’agrada fixar-me com és la seva biblioteca. Hi trobes de tot: molts o pocs llibres, i si no té on posar-los, els acumula on pot. Tingueu pocs o molts llibres, siguin vostres o agafats en préstec bibliotecari, llegiu, perquè hi ha molt per llegir: llibres fàcils, llibres més complexos, actuals, de la tradició, etc. Tot llibre té el seu interès i l’espai més important que pot ocupar rau en el nostre cervell. Semblen objectes innocents, però el seu poder és heroic, per tal com ens omple de llenguatge creatiu, i aquest llenguatge viatja arreu, i sense moure’ns de casa. Així, doncs, podem fer que la tragèdia de trobar-los un espai no ho sigui tant, perquè el llibre que és llegit, ens ha deixat empremta i l’alegria d’estimar-lo incondicionalment. Podem afirmar que la biblioteca més gran la fem entre tots i totes, amb la suma de tots els llibres que hi ha a cada domicili. Veure morir un llibre és dolorós i es mereix un comiat digne, que amb cada llibre és diferent perquè pot canviar de casa o de propietari. Si no pensem que l’únic inconvenient real dels llibres és que necessiten un espai físic on allotjar-s’hi, la resta són tot virtuts, des de la seva bellesa fins als seus continguts profunds. Lluitem perquè l’espai mental dels llibres no es clogui ni es limiti perquè aquest és l’èxit de la lectura de cada llibre estimat: omplir-nos de lletres amb missatge enriquidor per fer més suportable la nostra vida diària. Si un llibre aconsegueix conquerir el nostre espai mental, ha complert amb la seva funció; i tanmateix, nosaltres hem de decidir què en fem després amb l’objecte. La resposta realista és que la llibertat que ens ha donat el text al nostre interior és també la llibertat, més agraïda que tràgica, de donar-l’hi una nova vida al llibre on sigui ben rebut.
