Si encara no heu vist la nova pel·lícula de la saga de Jurassic World, no us la podeu perdre. I no ho dic perquè el director sigui espanyol, ni perquè sigui un dels clàssics de la ciència-ficció, sinó pel seu rerefons científic.
Seguint l’argument inicial, la biotecnologia continua sent la protagonista d’aquesta pel·lícula. Però si ja podia semblar quasi un miracle crear dinosaures trobant el seu ADN fossilitzat en un mosquit en ambre (resina), en aquest film van un pas més enllà i juguen amb la creació de noves espècies de dinosaures agafant els gens de diferents dinosaures ja existents. Seria com un dinosaure a la carta, podent escollir les millors qualitats físiques i de comportament que es vulguin aconseguir. Aquest “superdinosaure” el creen especialment agressiu però fàcil de controlar pel seu amo. És com una arma viva de destrucció controlada. I evidentment una font d’ingressos pels seus creadors.
Però realment és possible fer éssers vius al nostre gust?
Anonemem transgènics els essers vius dels quals se’n modifiquen els gens. De moment les tècniques d’enginyeria genètica permeten incorporar fragments d’ADN en un organisme per millorar-ne algunes qualitats per aconseguir, per exemple, que en l’agricultura no s’hagin d’utilitzar tants insecticides perquè les fruites i verdures ja no poden ser afectades per alguns insectes. Però el que no es pot fer és crear un organisme de zero a partir de fragments d’altres organismes com si fos un puzle. Com sempre, la saga Jurassic va un pas més enllà que la ciència i es converteix en ciència-ficció. Però qui sap si en el futur serà possible… De moment, la ciència passa per la clonació fent còpies d’un ésser viu com en l’ovella Dolly.
No obstant això, potser abans de preguntar-nos si podem fer-ho les preguntes haurien de ser unes altres: Realment és necessari fer-ho? Quina motivació ens porta a fer-ho? Quines mesures s’han de prendre? Quins canvis suposarà? I segur que hi ha moltes altres preguntes al voltant d’aquesta qüestió.
Tornar a reviure una espècie extingida és perillós. Els dinosaures són espècies que van viure i es van extingir per causes naturals (actualment no se sap exactament com es van extingir, tot i que hi ha diverses hipòtesis que apunten a meteorits o erupcions volcàniques). Així doncs, tornar-los a la vida suposaria canvis radicals en els ecosistemes actuals, generant la mort i fins i tot la possible desaparició d’altres espècies. El poder genètic té moltes més conseqüències de les que ens podem arribar a imaginar, com molt bé menciona en la pel·lícula el matemàtic Ian Malcom. Per tant, per què reviure els dinosaures? Per col·leccionisme, per diners…
Reviure una espècie extingida pot semblar cosa únicament de la ciència-ficció, però en l’actualitat s’ha tornat a la vida una espècie de cabra (Capra pyrenaica pyrenaica) que s’havia extingit i que es va clonar a partir d’una mostra d’ADN de l’últim exemplar que va viure dins un òvul de cabra comú. Cal destacar que el clon presentava diversos problemes físics i va morir al cap de poc de néixer.
Només em faltaria que a la pròxima pel·lícula de la saga donessin una mica més de presència a la ciència, com en la primera entrega. Enlloc de disminuir-la com està succeint en les últimes entregues.
Si voleu saber més sobre la veritat científica que hi ha en Juràssic Parc no deixeu de llegir l’article de l’escriba “Parc Juràssic. Michael Crichton”.