El cas de Gisèle Pelicot va fer la volta al món per la seva brutalitat, però sobretot per l’enteresa i la força d’aquesta dona supervivent. “Que la vergonya canviï de costat”, deia la víctima de submissió química a mans del seu marit, que durant anys l’havia entregada, completament drogada, a munt d’homes per tal que la volessin.
Aquest llibre és el testimoni de la seva filla, que tot i dir “el que estem passant no es pot explicar amb paraules”, s’alça per narrar com va rebre la notícia que el seu pare, qui ha estimat i amb qui ha compartit els moments més importants de la seva vida, en realitat és un monstre. Pel camí ens explicarà com es cou aquest judici històric que ha marcat un abans i un després en la memòria col·lectiva de la lluita contra la violència envers les dones.
És aquesta qualitat de testimoni la que fa que sigui un llibre escrit com un diari i sense floritures, ni ornaments, ni artificis. De fet, no cal, ja que no està escrit amb una voluntat estètica, sinó, com diu la pròpia autora “per separar-me del meu pare, alliberar-me del pes de la meva herència”. Així doncs, és un llibre que està escrit des del dolor de qui ha mirat l’horror de cara amb l’única voluntat de deixar testimoni, d’alliberar-se, de curar-se, d’avisar.
El tema del llibre, com hem dit, és el procés que envolta la descoberta dels crims del pare i el camí cap al judici. Tot i que la figura central és el pare, la mare de la Caroline té un paper fonamental. Ha de ser duríssim veure la teva mare, aquella figura que sempre està al peu del canó disposada a fer qualsevol cosa, sense esma: “És una mare de cera, devastada”. L’autora ha perdut el pare, però també una part de la mare. Ara la vida té un abans i un després i mai res tornarà a ser igual: “Les festes en família no tindran mai més el mateix regust”.
I vaig deixar de dir-te pare és un llibre que remou i que es llegeix des del principi amb un nus a la gola per la incomoditat que genera pensar que el major trauma de la teva vida pot estar a l’altra banda de la porta de la cuina.
Agradarà a…
Qui tingui ganes d’endinsar-se en els sentiments de qui ha patit un horror inigualable.
No agradarà a…
Qui vulgui fugir de casos escabrosos i el dolor aliè.
