És indiscutible, aquest món està canviant. Des de la meteorologia amb els desastres naturals, fins a les guerres i l’èxode de Síria; des de la política i el canvi de consciència fins a la manera d’educar els nostres fills. I és que no sé què està passant però porto una temporada que em qüestiono més coses relacionades amb la societat i la manera que té el món de funcionar i veig i palpo que cada vegada hi ha més gent que li passa com jo. A tu també et passa?
Aquesta secció és pels més petits de la família però també hi ha iniciatives i propostes que denoten un canvi cap a un acompanyament familiar més sa i ple de recursos a l’abast de tothom:
1 La Biblioteca pública de Parets del Vallès, a Can Butjosa, és una de les poques biblioteques 
especialitzades per a nens i joves, ja que tenen molta cura de l’ambient lector, dels contes, dels espais adequats per a cada etapa, de la màgia que creen amb diferents ambientacions i materials, i dónen molta importància al lector més petit. Els bibliotecaris descriuen l’espai com una biblioteca educadora i tenen 3 premises:
– Ajudar els nens i joves a esdevenir uns bons usuaris de biblioteca que s’hi moguin amb facilitat, que no tinguin bibliotecofòbia, que sàpiguen trobar la informació que desitgen mitjançant els catàlegs, que coneguin les normes de la biblioteca i les compleixin i que siguin conscients dels serveis que, com a usuaris, tenen dret a rebre.
– Ajudar els nens i joves a esdevenir uns bons lectors, que sàpiguen triar llibres atractius o que els interessin i que això els porti a desitjar-ne d’altres, que descobreixin el gust de llegir en llibertat; és a dir, escollir què, com i de quina manera i que ho puguin dur a terme a la nostra biblioteca.
– Ajudar els nens i joves, com a persones que formen part d’una societat, a adquirir uns hàbits de comportament específics que els enriquiran i els ajudaran a integrar-se a la comunitat i al país on viuen.
Però el que crida l’atenció és que tenen un programa pròpi de formació (http://bibut.parets.org/catala/main.htm), ja que creuen que l’educació no equival a l’escolaritat, i no podria estar-hi més d’acord. Tenen activitats setmanals de conta-contes i fan partícips a tot el poble amb mil i una propostes. Penso que és un model a tenir en compte des d’altres biblioteques de Catalunya i fins i tot per les biblioteques escolars.
2 Els espais familiars són espais d’acompanyament en la criança dels fills d’una manera respectuosa, donant recursos tan formatius, lúdics o de materials pel joc. Jo concretament estic enamorada de l’espai familiar Centmama a Centelles (https://www.facebook.com/Centmama-espai-familiar-736002796495486/ ) (http://www.espaicentmama.cat/). És un local destinat a famílies i amb espai de joc de 0 a 3 anys. Hi ha tres espais separats per panera dels tresors, joc heurístic i joc simbòlic. Però el més interessant de Centmama és que fan moltes activitats efocades a l’embaràs, postpart, activitats amb nadons, activitats familiars de música, creativitat, contes, etc. I hi ha una tribu de mares, on exposar els teus dubtes i pors de la maternitat, les teves angonixes, les teves alegries i sempre des del respecte i sense sentir-te jutjada. A més, tenen una cafeteria!
3 “En general, el debat social sobre l’educació acostuma a centrar-se al voltant d’allò que suposadament necessita la societat, és a dir, els adults, i que l’escola per tant ha de proporcionar: més nivell acadèmic, més hores d’aquesta o aquella assignatura, més ensenyament públic o privat, més religió o més ètica, … En canvi, poques vegades partim del que necessita realment la infància. Oblidem, o posem en un segon terme, que els nens i nenes tenen una naturalesa pròpia i unes necessitats vitals que cal respectar i tenir-ne cura per tal que puguin créixer amb equilibri i benestar.” Així comença la presentació del CRAEV (http://www.educacionviva.com/index.htm), Centre de Recerca i Assessorament d’Educació Viva. Un centre que surt de la necessitat d’acompanyar els processos de vida de l’infant i l’aprenentatge. En aquest sentit ells marquen unes necessitats vitals que cal respectar:
– La necessitat de protecció i de seguretat: un ambient relaxat, amb presència d’adults disponibles física i emocionalment.
– La necessitat d’autonomia i exploració: una relació amb l’entorn, amb els objectes i amb els altres guiada des de l’interior, que es manifesta en interessos i processos propis.
– La necessitat d’autorregulació i de temps per interactuar amb l’entorn i els altres: la possibilitat de cultivar els propis recursos.
– La necessitat de moviment i de joc espontani: que és el camí que la natura ens ha atorgat per aprehendre l’entorn i crear xarxes neuronals a múltiples nivells.
– La necessitat de pertinença i de vincles: en primer lloc amb la figura materna, l’entorn familiar més proper i més endavant amb altres grups.
– La necessitat de ser reconegut com a legítim altre i de ser acceptat i estimat.
– La necessitat de construir un autoconcepte positiu d’un mateix, a partir de la mirada de l’altre, en primer lloc la dels adults.
– La necessitat d’autorreallització, la possibilitat de poder desenvolupar totes les potencialitats i dimensions de la persona.
– La necessitat d’ambients que permetin i facilitin l’aturrrealització, amb la presència d’estímuls i materials adequats.
I és que l’escola d’avui dia té moltes mencances i s’està allunyant de les necessitats reals dels infants i les pròpies famílies, per això, i molt lligat amb l’educació viva, estan sorgint tantes escoletes d’educació lliure a Catalunya i arreu del món. Molts grups de mares i pares decideixen embrancar-se a muntar un projecte
educatiu, amb tota la feinada i esforç que suposa, per a donar resposta a les necessitats dels seus fills, perquè tinguin un futur millor, unes vivències més riques, una infància plena.
“Si és cert que per educar un nen fa falta una tribu, no ho és menys que per educar una tribu fa falta un nen de qui tenir cura.” (CRAEV)
Per acabar, només falta dir que de ben segur que hi ha moltes altres iniciatives, altres projectes i llocs web tan o més interessants i apassionants com els 3 que us he presentat avui, però aquests són els que conec, dels que sé que si els visiteu no us decepcionaran. Amb tota la bona fe del món, jo dóno la meva humil opinió, però t’animo, lector, a fer-me saber d’altres llocs, d’altres webs, d’altres projectes interessants per poder-los descobrir i explicar en un altre post. Em farà molta il·lusió rebre les teves suggerències.
carantoinesmarededia@gmail.com
