Fitxa tècnica

Títol original The walk
Duració  124 min
País   Estats Units
Direcció Robert Zemeckis
Repartiment Joseph Gordon-Levitt, Ben Kingsley, Charlotte Le Bon, James Badge Bale, Clement Sibony
Fitxa  www.filmaffinity.com

 

Crítica

El desafio ens narra part de la vida i trajectòria professional del funàmbul francès Philippe Petit (Joseph Gordon-Levitt), des dels seus inicis fins el 1974, quan aconsegueix la cèlebre proesa de penjar -d’amagat- un cable d’acer entre les dues torres bessones de Nova York i passejar-s’hi per sobre sense cap tipus de protecció. El film està basat en les memòries del mateix Philippe Petit, un artista acrobàtic que aglutina en la seva persona tota la petulància i egoisme de què són capaços els francesos amb la genialitat i habilitats funambulesques més increïbles.

El desafio és una correcta pel·lícula dirigida per Robert Zemeckis, autor d’entreteniments de qualitat com Regreso al futuro (1985), Forrest Gump (1994) o Náufrago (2000). Zemeckis opta per utilitzar el personatge de Petit per narrar la història com si fos un conte del qual ja en sabem el desenllaç. Visualment el film és impecable i els últims 15-20 minuts són realment fascinants i impactants amb les imatges des del cim de les torres. La pel·lícula està promocionada per gaudir en 3D i fins i tot en IMAX, i certament el tram final de la cinta ens mostra el potencial d’aquest modern format (vaig poder visualitzar el film en una sala IMAX i en escriure aquestes línies hi ha moments que m’he aferrat a la cadira inconscientment al recordar passatges del film).

Realment les imatges ens transporten a dalt de tot dels 110 pisos i 417m d’altura, i ho fa sense exhibicionisme visual, no hi ha angles espectaculars o impossibles per crear imatges sensacionalistes, Zemeckis aconsegueix que la càmera sigui els nostres ulls a dalt del terrat.

Malgrat tot, a la pel·lícula li falta nervi, no aconsegueix transmetre tota la tensió i intriga dels moments d’incertesa que van estar apunt d’impedir l’èxit de la comesa. Al llarg del metratge, per moments un té la sensació que la història és més emocionant i intrigant del què la pel·lícula ens transmet. Cal destacar el treball dels actors, Gordon-Levitt i Ben Kinsley estan molt i molt bé i, en versió original, se’n surten amb nota parlant en accent estranger.

Tot i ser una bona pel·lícula amb bones interpretacions, el documental Man on wire, guanyador de l’oscar el 2008, segueix sent la millor opció per apropar-nos a aquesta fita artística i al seu grandiloqüent protagonista.

 

Ramon Muns

 

AnteriorEl món està canviant
SegüentAquest divendres al cinema…
Avatar photo
Científic durant el dia, amant del cinema i la lectura a les hores lliures. M’agraden els westerns. La trilogia del Padrí és la referència, Sam Peckinpah el caràcter, Jim Jarmusch i Richard Linklater el present (me’n descuido tants…). El meu llibre preferit és “Seixanta anys d’anar pel món” d’Eugeni Xammar. M’agrada llegir de tot, però entre Proust i Montaigne hi és gairebé tot. Jaume Cabré és l’autor de qui he llegit més llibres.