En un article anterior us vam explicar que Joan Mayans va guanyar el 10è Premi Pollença de Narrativa de 2019 per la novel·la El futur no és el que era. El 2020 va ser publicada per Cossetània i hem tingut l’oportunitat de llegir-la.

La novel·la ens presenta quatre personatges: el Kai, la Francina, el Jep i l’Helena. El Kai està casat amb l’Helena i la Francina amb el Jep. Les dues parelles tenen fills, feina, cotxe, casa… Quatre persones normals que han fet allò que es considera normal. Tot i així, no són plenament feliços. Els falta alguna cosa. El futur, ara que volten la quarantena, no és el que esperaven. Però, com comença tot plegat? Les dues parelles es creuen quan el Kai es topa per Facebook amb Francina, una exparella de joventut, i li escriu un missatge que ho canviarà tot i capgirarà per complet la vida d’aquests quatre personatges.

El principal atractiu de la novel·la de Mayans és la dosi de realitat que desprèn i la capacitat de l’autor per retratar una generació atrapada, desencantada, desmotivada. La generació anterior a ells va haver de lluitar molt per tirar endavant i per aconseguir allò que volien. Ells, en canvi, tenen tot allò que es podria desitjar, fan allò que la societat dicta que s’ha de fer i, precisament per això, estan avorrits de tot i necessiten emoció. El Kai té una espineta clavada: aquell amor que podria haver estat i no va ser; la Francina troba a faltar que algú la desitgi i l’admiri; el Jep està fart de la seva dona, de les aventures amb becàries i de la feina; l’Helena ha perdut l’al·licient i busca la manera de tornar a sentir-se viva. No saben què han fet malament, perquè han fet el que fa tothom. Què han de fer? Tal com ens diu el Kai: “Qui, passats els quaranta, no sospita que ha desaprofitat la seva vida? Qui, a aquestes alçades de l’existència, no s’ha adonat ja que és poc més que la suma de totes les decisions errònies que ha pres al llarg dels anys?”.

El futur no és el que era és novel·la que ens narra els neguits, les frustracions, les necessitats i els desitjos de tota una generació. I ho fa amb un ritme bo, una prosa àgil i enginyosa que portarà el lector a encadenar un capítol rere l’altre fins al final i amb un ai al cor constant en veure que els personatges es veuen abocats a la desgràcia, com si d’una tragèdia grega es tractés.

Com a tret negatiu, ja sabeu que m’agrada fer punta al llapis, la novel·la es resol amb deus ex machina que ho fa saltar tot pels aires. M’hauria agradat veure com els propis personatges desfan els seus embolics. Tot i així, tenint en compte la qualitat tant a nivell estètic com a nivell narratiu de tota la novel·la i que és la primera novel·la de Mayans, crec que no resta qualitat al conjunt de la narració.

Agradarà a…

A qui alguna vegada hagi estat perdut i hagi hagut de buscar com donar sentit a la seva vida.

No agradarà a…

A qui no li agradin les històries que giren al voltant del món interior dels personatges.

 

Foto de Fondo creado por freepik – www.freepik.es