Aquesta mateixa setmana arrenca la 53a edició del Festival de Sitges. Del 8 al 18 d’octubre de 2020; 11 dies on el millor cinema fantàstic serà el protagonista en una edició marcada pel centenari de l’obra mestra El Gabinet del Dr. Caligari (1920), atmosfera de la qual s’ha impregnat el cartell d’enguany, però sobretot marcada per la Covid-19, de manera que aquesta és la primera edició d’un Festival de Sitges que se celebrarà en un format híbrid entre presencial i online per garantir totes les mesures de seguretat vers el coronavirus, el qual està posant potes enlaire tot el 2020.

Agafant com a referent l’exitós protocol de les Nits Orientals de Cinema de Vic ara fa uns mesos per poder celebrar-se sense problemes, les mesures de seguretat d’aquest Sitges 2020 seran tant o més protagonistes que produccions tan esperades com Peninsula (2020), la seqüela de Train to Busan (2016). A saber, l’obligatorietat de dur mascareta dins de les sales, el respecte de la distància de seguretat i higiene mitjançant gel hidroalcohòlic, però sobretot un mínim de 60 minuts entre sessions per garantir la correcta desinfecció de la sala entre pel·lícules seran una constant durant aquests 11 dies de festival, així com la desaparició de les famoses maratons nocturnes i del darrer dia, substituïdes per un màxim de sessions dobles.

Un total de 120 produccions, la meitat d’elles també disponibles online, conformaran la graella total d’aquest Sitges 2020, en què destaquen la producció catalana La Vampira de Barcelona, sobre la figura d’Enriqueta Martí, la nova aposta pel terror dels creadors d’À l’intérieur, Kandisha; així com la nova pel·lícula d’Adam Egypt Mortimer, Archenemy, després de sorprendre el passat Sitges amb Daniel Isn’t Real. Tot i així, no podem oblidar-nos del fenomen Peninsula, ni de Possessor, de Brandon Cronenberg; de la nova bogeria de Quentin Dupieux, Mandibules; del toc insà i retro de Rent-A-Pal; o de la que sembla la nova sensació del terror inarí, The Night (Aan Shab). Menció especial també per The Reckoning, el retorn al gènere de Neil Marshall; o The Silencing, en què Nikolaj Coster-Waldau (Jamie Lannister pels amics) serà un caçador a la recerca del possible segrestador de la seva filla. I pels fans de l’animació hi haurà propostes anime com Hello World o la versió animada de Seven Days War, així com la crua i coreana Beauty Water i propostes més occidentals i interessants com l’argentina i incisiva Lava o l’estoniana Old Man Movie, en què uns nens hauran de recuperar una vaca o es desencadenarà el lactopalypse. Tal qual.

No faltaran, per això, convidats i premiats, encara que sigui de forma remota com David Lynch, a qui se li atorgarà el Gran Premi Honorífic del festival juntament amb Najwa Nimri. El coautor de REC, Paco Plaza, també està convidat a recollir el Premi Carrera Meliés. El llegendari Manuel de Blas rebrà el Premi Nosferatu, i la Maria Honorífica serà pel gran sonidista Oriol Tarragó, dissenyador del so de l’esmentada saga REC, així com de tota la filmografia de J.A. Bayona i de dues produccions estrenades al festival: la inaugural MalnazidosCosmética del Enemigo, el nou film de Kike Maillo.

Ens esperen 11 dies especials, estranys, incerts fins i tot, però agafats amb totes les ganes de poder-los gaudir. I és que pels cinèfils fans del fantàstic, un any no està complert sense el seu Sitges Film Festival, sobretot quan la seva secció de clàssics estarà plena d’obres tan importants i dignes de ser revisitades en pantalla gran com la centenària i ja citada El Gabinet del Dr. Caligari, però també Flash Gordon i Star Wars: El Imperio Contraataca (les dues celebren els seus 40 anys de vida), o El Hombre Elefante del premiat David Lynch.

 

Comparteix
AnteriorTop 5 de la 68ena edició del Festival de San Sebastián
Següent15 lliçons que he après de Bergman
Marc Musquera
Informàtic de professió, guionista de formació, cinèfil per afició, i melòman per obsessió. Quan no està inventant històries per possibles pel·lícules, sèries o videojocs, gaudeix tant com pot de les què altres amb més empenta duen a terme, sobretot si provenen del continent asiàtic. La seva passió per la música i les bandes sonores arriba des que feia primària quan, amb cintes de cassette, grabava les cançons dels videojocs que jugava o els títols de crèdit de les pel·lícules que més l’impactaven. Des que es va graduar consumeix festivals de cinema de tot Catalunya (en especial el de Sitges) com si no hi hagués un demà, i intenta forjar-se un camí en el món multimèdia independent intentant escriure i desenvolupar els seus propis projectes. I tot això sent pèl-roig.