Literàriament, el Nadal sempre estarà lligat als contes de Charles Dickens sobre aquesta temàtica, sobretot la Cançó de Nadal, de la qual se n’han fet diverses versions. Tanmateix, em mereixen la mateixa consideració els altres contes nadalencs que va publicar juntament amb la Cançó de Nadal de 1843 a 1848: Les campanes, El grill de la llar, La batalla de la vida i L’home maleït que va pactar amb el seu fantasma. La traducció del llibre al català és Tots els contes de Nadal i és de Xavier Pàmies. És una lectura molt recomanable atès que Dickens era un narrador de gran habilitat des del seu primer èxit, Els papers pòstums del Club Pickwick, fins a títols tan coneguts com Oliver Twist, David Copperfield, Grans esperances, Temps difícils, entre d’altres. A finals de novembre comença la maquinària nadalenca per promocionar una festa que és cristiana però també consumista. En les historietes que Dickens dedicà al Nadal hi ha elements fantàstics al servei d’una moral que ens ensenya a ser millors persones, per això m’agrada parlar del bo de Dickens. Jo crec que a finals de novembre (que és quan comencem a parlar explícitament del Nadal) i desembre són mesos adequats per llegir Tots els contes de Nadal. A mi m’agrada el Nadal, o millor diré que no em desagrada. Són dates on se suposa que hi ha d’haver alegria i bon rotllo. Moltes famílies es reuneixen per fer grans àpats i cantar nadales, muntar el Pessebre i l’arbre de nadal o el tió entre altres elements. Tanmateix, l’element central són els regals, sense els quals no existiria el Nadal com el coneixem i el vivim. Hi ha persones que, per motius diversos, no els agrada el Nadal; motius com la soledat, les famílies trencades o els problemes econòmics i de salut; i persones que s’enyoren de l’absència d’éssers estimats que ja no hi són entre nosaltres. Dickens veu en el Nadal la possibilitat d’esdevenir persones més felices tot i les tristeses. Si aquests dies necessiteu fer una lectura de textos positius, per bé que amb un punt d’innocència, recomano Tots els contes de Nadal. Dickens (i Xavier Pàmies amb ell) escriu molt bé i és molt entenedor. Aquests contes van tenir molt d’èxit a mitjan segle XIX a la Gran Bretanya, i no m’estranya, perquè Dickens té una gran imaginació i és capaç de posar paraules encertades perquè els lectors visualitzem les seves històries. Ell no va tenir una vida fàcil i va passar per moltes dificultats. Els seus contes nadalencs emocionen si es llegeixen amb una mica d’ingenuïtat. Potser Tots els contes de Nadal és un complement a la resta de l’obra més coneguda de Dickens, però hi ha la seva essència estilística. Què és per a vosaltres el Nadal? No és l’ocasió d’adonar-se que podem sentir-nos millor? Esdevenir bona persona és el que va fer triomfar la Cançó de Nadal amb l’avar senyor Scrooge transformat d’ençà la visita dels tres fantasmes nadalencs del Nadal passat, present i futur. I aquest missatge és universal; és per això que al segle XXI encara segueix vigent aquest personatge icònic. Tots els contes de Nadal s’ha de llegir sense la mala llet a la qual sovint ens empeny la vida; i amb ganes de deixar-te sorprendre per la destresa narrativa del bo de Dickens. No podem negar que el seu llibre nadalenc crearia estranyesa llegint-lo en altres dates o mesos de l’any. No és, doncs, una literatura estiuenca; però sí podem afirmar que la seva lectura és per a persones de totes les edats. Jo crec que tant els infants com els adults poden gaudir dels cinc contes de Nadal que ens ha llegat Dickens. Si no sabeu què regalar al vostre amic invisible, si trieu aquesta opció de celebració, i suposant que li agradi llegir, recomano Tots els contes de Nadal. El Nadal té més o menys dos bàndols contraris: els que l’estimen i els que l’abominen. I molta gent entre una i altra opinió. Però jo crec que Dickens escriu per a tothom; ell no amaga les tristeses de la vida, i els seus personatges pateixen però superen els mals tràngols. En les seves obres principals, Dickens és un autor realista, de manera que les llibertats imaginatives que es permet als seus contes nadalencs s’han d’entendre com una picada d’ullet que ens vol fer somriure. És una sort que Xavier Pàmies, el traductor, ens hagi donat al català uns textos originalment escrits en anglès. Dickens ha fet mèrits per ser considerat un clàssic de la literatura universal, i és d’aquells autors amb els quals tindria una conversa sobre la literatura i sobre la vida. Estic segur que s’ho va passar molt bé redactant Tots els contes de Nadal; això es nota pel to de les seves històries. Es pot dir que va fundar el Nadal literari i l’hi hem d’agrair. Quins contes nadalencs faria el bo de Charles Dickens avui? Potser retrataria una societat més tecnològica, però la seva imaginació aniria més enllà i intentaria consolar, i divertir, totes aquelles persones que s’ho passen malament al Nadal. Si sou dels que ja sou feliços durant el Nadal, no necessiteu un Dickens actual; gaudireu amb la versió original dels seus contes; però si sou dels que patiu en aquests dies de l’any, els llibres realistes de Dickens són una opció millor per passar les hores de lectura amb obres que no només no han perdut el valor literari sinó que formen part indispensable del cànon universal, perquè Dickens, el bo de Dickens, és un mestre de les lletres.
Imatge de Freepik
