Crec que a les meves prestatgeries mai no hi haurà suficients llibres sobre feminisme. Algú que no hagi tingut mai un llibre d’aquestes característiques entre mans, pot pensar que tots són iguals perquè tracten del mateix, però res més lluny. Cada autora té l’estil, la forma d’abordar el tema, la perspectiva, l’entorn, l’època, les experiències, el bagatge… I una de les meves autores feministes de capçalera és Gemma Lienas. De molt joveneta vaig llegir El diari vermell de la Carlota i El diari lila de la Carlota; i fa alguns anys, vaig llegir Rebels, ni putes, ni submises. Ara hi torno amb aquest Drets fràgils, un assaig narrat com si es tractés d’una novel·la en què retrata la lluita històrica de les dones d’aquest país.
La protagonista d’aquesta història és una nena i adolescent –la nena de la cinta als cabells– nascuda en plena dictadura franquista. Després serà una dona jove –la dona dels cabells canviants– que va viure la transició i els primers anys de la democràcia i que va fer el que feien les dones de la seva època: casar-se i tenir fills. Més endavant, serà una dona –la dona dels cabells curts– amb una gran carrera professional com a escriptora i política. En aquest llibre no només es retrata l’experiència individual d’aquesta dona al llarg dels anys, sinó la de totes, ja que l’acompanya d’informació sobre les lleis, la mentalitat i altres aspectes socials que han condicionat la vida de les dones.
El millor llibre és sens dubte la perspectiva política i legal que ofereix sobre els drets de les dones i la seva evolució al llarg de la nostra història recent. Les lleis són denses, llunyanes i no ens permeten fer-nos una idea de l’abast o l’impacte que poden tenir sobre les persones, especialment quan es tracta del passat, però el relat de la vida d’aquesta dona ofereix aquesta proximitat i tangibilitat de la que no tenen les lleis sobre el paper. Veurem doncs, com les lleis canvien i com millora la vida de les dones. Avui dia administrem els nostres diners, treballem fora de casa, podem avortar i divorciar-nos… Hem millorat, sí, però no podem relaxar-nos, ja que els drets de les dones, com a títol indica, són fràgils (molt fràgils) i van una mica com la cançó: un pasito palante, María; un pasito patrás.
Un altre punt a favor és la quantitat de bibliografia sobre el tema que Lienas ens ofereix. Després d’aquesta lectura, se’m gira feina, ja que la meva llista de llibres feministes per llegir ha crescut fins a límits insospitats. Crec que si comencés ara a llegir tot allò que cita, acabaria als vuitanta anys. El que queda clar és que si algú sap de feminisme és Gemma Lienas.
Agradarà a…
Aquelles persones que es vulguin acostar a la història del feminisme en aquest país i tots els drets que hem conquerit.
No agradarà a…
Als que creguin que el feminisme és una invenció de quatre gordes i lletges i que les dones ja tenen tots els seus drets.
