The Devils (traduït com Los diablos en castellà) és la nova novel·la de Joe Abercrombie, publicada el 6 de maig de 2025 dins la col·lecció Runas d’Alianza editorial, especialitzada en ciència ficció, terror i històries fantàstiques.
Joe Abercrombie va néixer a Lancaster el 31 de desembre de l’any 1974 i combina la seva activitat com a escriptor amb la d’editor cinematogràfic. És autor de les trilogies “La primera ley” i “El mar trencat”, entre altres obres de literatura fantàstica. Amb Los diablos, Abercrombie inicia una nova saga fora del món de “La primera ley” que persegueix ser una aposta valenta i irreverent barrejant, com acostuma a fer l’autor, el ‘grimdark’ –del qual Abercrombie és un dels màxims exponents i que significa “fantasia amb sang, fang, sarcasme però sobretot la veritat incòmoda que els herois brillants no existeixen i només són persones que fan el que poden en un món podrit”– amb tocs de fantasia gòtica i comèdia negra. Aquests són els trets més particulars o característics de totes les obres d’aquest escriptor anglès ja convertit en autor de culte per a una miríada de lectors arreu del món.
La història està ambientada en una Europa alternativa però força inspirada en el segle XVII. Los diablos ens presenta un món dominat per una Església poderosa i una Inquisició brutal. Quan una amenaça demoníaca posa en perill el domini celestial, la jerarquia religiosa fa un pacte amb els “diables”: un grup de criatures sobrenaturals i repudiades per la societat però que es convertiran al llarg de la trama en l’última esperança de la humanitat. Els principals protagonistes inclouen un cavaller immortal cansat de viure, un vampir noble i irònic, una dona llop amb trauma de guerra i un mag mig trastocat entre d’altres. Tot plegat, un equip atípic i disfuncional però molt carismàtic, amb interaccions plenes de sarcasme, tensió i cinisme.
La novel·la destaca pel seu to profundament anticlerical i satíric contra institucions religioses, dogmes i hipocresies morals, però també per un humor negre i diàlegs afilats, aquí més marcats que en altres obres anteriors de l’autor i per una estètica gòtica i decadent, amb palaus, monestirs inquisidors, criatures monstruoses i quimeres, plena de màgia fosca i per una acció trepidant, fidel a l’estil habitual d’Abercrombie (recomano en aquest punt, per exemple, llegir una altra de les seves novel·les titulada Los héroes).
No obstant això, tal i com copsaran els lectors habituals de l’autor, existeixen clares diferències respecte a altres obres seves. Tot i mantenir l’esperit ‘grimdark’, Los diablos incorpora un to més lleuger, amb una estructura que recorda a una ‘heist story’ o una ‘suicide mission’, fins al punt que alguns crítics la comparen amb una versió medieval de Suicide Squad o The Dirty Dozen, això sí, passada pel sedàs literari ben particular d’Abercrombie. En sentit contrari, d’altres han criticat que les escenes d’acció pequen per ser un pèl massa extenses i l’ambientació massa genèrica o poc detallada, i d’altres que al·leguen que no aporta res de nou i que té poca profunditat i un estil gairebé “grim-comedy”. Vaja, que n’hi ha per tots els gustos.
Sigui com sigui, en el panorama transformant de la literatura de fantasia contemporània, pocs autors estant deixant una empremta tan incisiva com ho està fent Abercrombie. ‘Lord Grimdark’, com se’l coneix en els cercles de literatura fantàstica, sembla que hagi redefinit els límits del gènere amb una proposta narrativa que s’allunya deliberadament de l’estil èpic tradicional per plantar-nos a la cara un imaginari en què la moral és grisa; la violència, tangible i els herois són els més romputs. A cada nova novel·la, els seus retrats i trames són més implacables reflectint amb enginy la veritable naturalesa humana. En lloc d’herois nobles i dolents caricaturescos, ens trobem amb personatges plens de cinisme i d’una humanitat crua i tan defectuosa com Sand dan Glokta, el torturador coix amb un sentit de l’humor tan corrosiu com la seva visió del món; o Logen Nuevededos, un bàrbar tan brutal com introspectiu. Així, els personatges d’Abercrombie no només desafien les convencions del gènere, sinó que les recrea i els aporta nova saba, frescor.
Podem postular, doncs, que l’estil Abercrombie ja és més que reconeixible: directe, àgil i carregat d’ironia. La seva prosa manté un equilibri intel·ligent entre la gravetat de la trama i un humor negre que funciona molt bé com a contrapunt i que ha seduït tant lectors com crítics. Per tant, sembla que el seu imaginari deixa empremta, perquè ha inspirat una nova generació d’escriptors que busquen replicar aquest to més adult, desencantat i profusament més realista.
Tant és així que, segons diversos mitjans (MeriStation, Espinof, SensaCine i altres), es confirma que el prestigiós cineasta James Cameron, responsable de pel·lícules com Titanic, Terminator, Aliens II, The Abyss i la més recent saga Avatar, ha adquirit els drets de la novel·la a través de la seva productora Lightstorm Entertainment. Es coneixen pocs detalls encara del projecte, però sembla ser que Cameron escriurà el guió juntament amb Abercrombie i que es podria començar a filmar després que el cineasta hagi finalitzat la pròxima entrega d’Avatar (Avatar III: Fire and Ash) cap a finals de 2025 i abans de centrar-se en les també previstes Avatar 4 (2029) i Avatar 5 (2031). Fonts pròximes dels dos interessats asseguren textualment que “tant Cameron com Abercrombie s’han mostrat molt entusiasmats amb el nou projecte”. Cameron afirma que el llibre és “visual i molt cinematogràfic” i Abercrombie, “que no s’imagina un millor director per portar aquesta estranya i meravellosa història a la gran pantalla”. Veurem, doncs, si tot això s’acaba concretant, ja que pel gran nombre de fans d’Abercrombie (jo mateix un més) seria brutal!
En definitiva, si t’agrada la fantasia fosca, el ritme ràpid i intens, els monstres simpàticament repulsius i tot amanit d’una certa ferum (literària és clar!) de crítica social encoberta, Los diablos és una lectura ben estimulant. La seva prosa és irònica i afilada, els seus personatges entranyables i, en aquesta ocasió, per postres, la trama té un rerefons romàntic que poc hem pogut trobar els lectors que fa temps que seguim a Abercrombie dins del catàleg o segell que ha estat en general força més hilarant i sangonós. Personalment, estic d’acord amb qui defensa que, per qui vol començar a conèixer aquest autor i saber de què es tracta aquest nou subgènere del fantàstic anomenat ‘grimdark’, Los diablos és una bona lectura, més fàcil en comparació amb la majoria de les seves altres històries que són més profundes, lentes i immersives.
