El mític Jackie Chan protagonitza la comèdia familiar ‘Ride On’, on es posa en la pell de Lao Luo, un doble d’acció en hores baixes que pràcticament només gaudeix de la companyia del seu cavall. La proposta esdevé un bonic homenatge al gremi i farceix la reeixida professional i familiar de Luo amb humor i algunes baralles esporàdiques i simpàtiques -al més pur estil de Chan-, el que la fa una pel·lícula recomanable per a tots els públics.

Les dificultats per les quals passa el protagonista per intentar mantenir la custòdia del cavall -fou un regal d’una altra persona i ara el nou propietari dels béns d’aquell el reclama– són el principal obstacle que acompanya Luo durant tot el film i ocasionen els diversos dilemes que s’intenten resoldre en el metratge, entre els quals es troba la disjuntiva entre la salut de l’animal i la consecució de l’èxit. En aquest sentit, el director també posa sobre la taula el debat de l’ús del CGI (imatges generades per ordinador) en lloc dels dobles d’acció i en les escenes més arriscades i ho fa de forma respectuosa amb cada alternativa perquè l’espectador pugui reflexionar-hi lliurament.

Durant tot el film, ‘Ride On’ ens porta amb bona execució i sense amagar-se per camins bastant trepitjats, el que fa que com a comèdia sigui poc sorprenent. Malgrat això, el cert és que és una pel·lícula agradable de veure i molt simpàtica, amb alguns moments que voregen la recerca de la llagrimeta -en la relació amb l’equí o amb la seva filla-, el que ja ens podem esperar de moltes produccions fetes amb els mateixos patrons. Si bé és entretinguda, potser es fa un pèl llarga, ja que ens presenta un desenllaç molt ferm a un dels conflictes existents, mentre que l’altre conflicte que queda obert no s’acaba de tancar fins molt més enllà. Així, ens quedem amb una sensació que, malgrat que el que passa en els últims quinze o vint minuts és rellevant, ens agafa amb ganes de tancar la barraca.

El Festival Nits de Cinema Oriental 2023 de Vic va projectar ‘Ride On’ a la Bassa dels Hermanos en la primera jornada, tot un encert per guanyar-se el públic familiar i animar-los a prendre part de la resta d’activitats i projeccions.

Anterior“Un país lector?”, Sebastià Bennasar
Següent“Sugoi, japonés para viajeros”, Takeshi Hirano
Avatar photo
Sóc periodista i treballo en l'àmbit de la comunicació corporativa, la informació esportiva i la maquetació web. El meu temps lliure és tan limitat i es reparteix entre tantes passions culturals i d'oci (literatura, cinema, teatre...) que segurament no en dominaré mai cap.