El cinema negre coreà té en ‘The Killer: Mission Save the Girl’ un bon exponent modern per fer les delícies dels espectadors àvids de violència, ganivetades i tirotejos a tort i a dret. De fet, a les sinopsis desenfadades del llibret del Festival Nits de Cinema Oriental de Vic la relacionaven amb John Wick, i el cert és que el to és molt similar. La conclusió, doncs, és clara: si us agrada el mambo, no us la podeu perdre.

A primer cop d’ull, no sembla haver-hi gaire perill en el fet que algú es quedi fent de cangur de la filla de la millor amiga de la seva dona perquè elles marxen de vacances a la platja. Però si la persona que cal cuidar és adolescent –amb l’alteració que se li pressuposa en les hormones i el criteri d’autoritat– i el cuidador és un ex-assassí a sou ja deixa ben clar que qualsevol imprevist pot tenir conseqüències notòries. I evidentment, un assetjament i un segrest donen per molt.

La pel·lícula és fosca de cap a peus, com el ‘traje’ que vesteix Ui-kang, l’ex-assassí interpretat per Jang Hyuk, qui mostra una sang freda absoluta en les seves execucions. Coreografies, negra nit, trets i un reguitzell incomptable d’esbirros fets xixines són els ingredients que Choi Jae-Hung va posant a la magnífica olla que és ‘The Killer: Mission Save the Girl’ per elaborar una pel·lícula d’acció més que notable, que trontolla lleugerament a l’hora de lligar alguns punts de la trama i fer-los un pèl rebuscats i poc lògics. Segurament fer que alguns aspectes fossin més lògics restaria sorpresa al desenllaç i desenvolupar una explicació més acurada hauria tret metratge al que buscàvem: hòsties, ganivetades i execucions, així que potser val la pena perdonar-ho.

Així que ja ho sabeu, si mai us proposen fer de cangur d’una noia adolescent, negueu-vos-hi en rotund, que es pot complicar de mala manera i vosaltres no sou assassins a sou. Oi que no? OI?

(‘The Killer: Mission Save the Girl’ es va projectar al Teatre Atlàntida de Vic el dimecres 21 de juliol en el marc del Festival Nits de Cinema Oriental 2023 de Vic)

Anterior“Sugoi, japonés para viajeros”, Takeshi Hirano
SegüentAquest divendres 22 de setembre als cinemes…
Avatar photo
Sóc periodista i treballo en l'àmbit de la comunicació corporativa, la informació esportiva i la maquetació web. El meu temps lliure és tan limitat i es reparteix entre tantes passions culturals i d'oci (literatura, cinema, teatre...) que segurament no en dominaré mai cap.