Després d’estrenar al Sitges 2019 Daniel Isn’t Real, gran pel·lícula que vaig situar al Top5 occidental del certamen, el nou film d’Adam Egypt Mortimer fos la meva primera sessió d’aquest Sitges 2020 semblava un començament immillorable. Ni la pluja, que ja apareixia des de les 8 del matí i que em va enxampar durant tot el trajecte, podia espatllar aquest moment. No obstant, potser hi havia massa expectació, o potser és que senzillament la proposta d’Archenemy (2020) no era tan rodona com altres cops. I és una llàstima, perquè la proposta d’Adam Egypt Mortimer per Archenemy arrenca genial, quan un pidolaire que afirma ser un superheroi d’una altra dimensió anomenat Max Fist i encarnat per un notable Joe Manganiello (True Blood, Magic Mike), es creua amb en Hamster, un noi que intenta guanyar-se la vida en el suburbi com a creatiu publicitari i intenti donar llum a la seva història. Comença llavors un bon joc narratiu entre els clixés del cinema i el del còmic, amb algunes escenes d’estètica vinyeta molt ben resoltes, però aviat cau en un relat massa anodí. Tot canviarà quan germana d’en Hamster, la Indigo, es trobi en perill en intentar ascendir pel món del narcotràfic i en Max Fist, obsessionat amb què la seva arxienemiga també es troba en aquesta dimensió i controla la delinqüència de la ciutat, els ajudi.

Amb aquesta premissa inicial, el film juga al metallenguatge dels còmics usant la figura de l’heroi, l’arxienemic, i fins i tot la seva tensió tendra no resolta (com succeeix finament entre Superman i Lex Luthor, per exemple). Però el que podria haver estat una bona i diferent pel·lícula d’acció i superherois decideix apostar per una vessant intimista -no exempta d’escenes d’acció- que lamentablement no acaba d’arrencar ni tan sols en el seu (anti)clímax final, de manera que fa la sensació que la història no sabia què fer amb ella mateixa, i esdevé massa poc creïble pel que fa a la parella de germans, i massa poc increïble quant a en Max Fist. Una pena, perquè Egypt Mortimer demostra ser un gran coneixedor del món del còmic. De fet, un company de premsa entès en el tema em va estar donant detalls del guió que coescriu el mateix Egypt Mortimer, amb homenatges i trets narratius de la primera època de l’editorial Dark Horse, així com clars viratges cap a l’ambientació d’Arkham Asylum de Dave McKean sobre l’univers Batman. I si bé no desvetllaré si Max Fist diu la veritat o no sobre els seus origens (ja que és una part cabdal de la trama), la resolució d’aquest aspecte tampoc acaba de ser tan rodona com podria esperar-se.

Archenemy és el clar exemple que amb un bon continent no n’hi ha prou: cal un bon contingut.

Comparteix
Anterior“Paraula de jueu”, Martí Gironell
SegüentCINECLUB VIC. Rauf
Marc Musquera
Informàtic de professió, guionista de formació, cinèfil per afició, i melòman per obsessió. Quan no està inventant històries per possibles pel·lícules, sèries o videojocs, gaudeix tant com pot de les què altres amb més empenta duen a terme, sobretot si provenen del continent asiàtic. La seva passió per la música i les bandes sonores arriba des que feia primària quan, amb cintes de cassette, grabava les cançons dels videojocs que jugava o els títols de crèdit de les pel·lícules que més l’impactaven. Des que es va graduar consumeix festivals de cinema de tot Catalunya (en especial el de Sitges) com si no hi hagués un demà, i intenta forjar-se un camí en el món multimèdia independent intentant escriure i desenvolupar els seus propis projectes. I tot això sent pèl-roig.