AIDA MONTOYA

Nom i cognoms: Aida Montoya Esteban.

Edat: 29! M’acosto perillosament als 30.

Lloc de residència: ara mateix visc a Vic, però sóc manlleuenca.

Professió: Em guanyo les garrofes fent de professora de llatí i grec a l’ensenyament públic. També corregeixo textos, faig feines de maquetació, gestió de xarxes socials… el que es presenti.

Càrrec a l’Escriba: actualment en sóc la directora. Els meus companys em mal anomenen “la jefa”, però no mano gens…

Que significa per tu la cultura? Aire. És la meva vàlvula d’escapament. Sense cultura ens hauríem de conformar amb la vida.

Que significa per tu L’Escriba? És súper important per mi. Sóc aquí des del principi i és un projecte que m’ha aportat moltes coses bones. M’ha ajudat a créixer professionalment i personalment, m’ha permès conèixer gent meravellosa, viure experiències úniques, formar una família d’amics increïble…

Pel·lícula preferida: Tot i que n’hi ha moltes, diré Una nova esperança, l’episodi IV de la saga Star Wars. És una pel·lícula que em va marcar moltíssim perquè la vaig veure quan era molt petita i va trencar tots els meus esquemes. Tot i així, vull fer menció especial a Skyfall, James Bond és el meu crush.

Llibre preferit: Ja hi som! N’hi ha un munt! Tot i així, crec que em quedo amb Alícia la país de les meravelles.

Música? Escolto bastant de tot. No tinc un estil definit o un grup preferit. La música que escolto va una mica en funció del meu estat d’ànim i a la meva llista d’Spotify hi ha una mica de tot. Confesso que tinc un do per aprendre’m fàcilment les cançons més cutres del món.

Nocilla o Nutella: No en menjo.

Nequik o cola-cao: Tampoc en prenc.

Platja o muntanya: Crec que tant l’una com l’altra tenen molt d’encant. El mar em dona molta pau i em carrega les piles, però la muntanya també em sembla màgica. Sóc una persona que m’adapto molt bé a tot.

Hivern o Estiu? A l’hivern ho passo fatal perquè sempre tinc fred, molt fred. Però molt! Jo sóc més d’estiu.

Per tu el món és un lloc? Sí! I a més terrible! La realitat sol superar la ficció. Tot i així, em considero una persona positiva i diposito bastanta fe en la humanitat.

Llegeix els articles de l’Aida Montoya

Anterior Crítica de El Faro
Següent“La Maleta”, un conte sobre els refugiats
Avatar photo
Soc filòloga clàssica i amant de tot allò que tingui a veure amb grecs i romans. Lletraferida de cap a peus que té com a ofici l'ensenyament i a més la correcció, la maquetació i l'edició de textos. Em passo el dia envoltada de textos, llibres i ordinadors. Amant de les fotos, els viatges i les històries.