La ciència-ficció és un gènere al qual de vegades costa apropar-se pel fet que s’allunya, intencionadament, del nostre món. Entenem per ciència-ficció aquelles històries que narren esdeveniments que tenen lloc en un marc imaginari pel que fa a la física, les ciències o la societat. Aquest gènere és potser el que més subgèneres té, ja que hi podem trobar distòpies, novel·les post apocalíptiques, novel·les amb viatges en el temps, històries de robots… Sigui com sigui, és un dels gèneres que més ens fa viatjar i imaginar.

Comencem el nostre particular book challenge amb una passejada per l’espai exterior i en un vol més enllà de l’òrbita terrestre que us farà viatjar més lluny que mai. Per posar-vos-ho més fàcil encara, hem seleccionat tres llibres que tenen adaptació cinematogràfica per tal que pugueu veure la peli després de submergir-vos en la lectura. Per si algú té la temptació de pensar que no cal llegir el llibre, ja us avanço que els llibres són força millors que les pel·lícules. També us deixem altres títols per si les nostres propostes no us acaben de convèncer. 

El marciano, Andy Weir

En aquesta novel·la d’Andy Weir publicada el 2014, en Mark Watney s’embarca amb els seus companys en una missió de la NASA per colonitzar el planeta vermell. Un bon dia, una tempesta de sorra gairebé sega la vida del nostre protagonista. Els seus companys, per la seva banda, el donen per mort i es veuen obligats a evacuar i avortar la missió. Malgrat tot, en Mark continua viu i es queda sol. La novel·la se centrarà en el camí cap a la supervivència de l’astronauta i en els càlculs que faran els enginyers de la NASA a la terra per tornar-lo a casa sa i estalvi. L’any 2015 Ridley Scott va dirigir The Martian, un film protagonitzat per Matt Damon inspirat en aquesta novel·la.

Fahrenheit 451, Ray Bradbury

Ray Bradbury és un dels escriptors de ciència-ficció més famosos i més aclamats, i per això no podem evitar recomanar-vos també Crónicas Marcianas. Fahrenheit 451 és una distòpia ambientada en una societat en què ells llibres estan prohibits ja que porten als ciutadans a pensar i, per tant, a qüestionar el poder establert. Així doncs, Bradbury ens narra la història d’en Montag, un bomber que no apaga focs, sinó que els crema; crema llibres. En un moment donat, en Montag comença a qüestionar-se la crema de llibres. Poc després entra en contacte amb un grup dissident que memoritza els llibres perquè no se’n perdi el missatge. Tot plegat una historia que posa en valor el poder de la literatura i la seva importància en la societat. Per altra banda és una forta crítica a aquella part de la societat que només mira endavant i que prefereix sotmetre’s al poder que no pas haver de pensar massa; un elogi al pensament crític que no us podeu perdre. Se’n va fer una adaptació cinematogràfica el 1966. Recentment HBO va produir una altra adaptació protagonitzada per Michael B Jordan i Michael Shannon.

Yo robot, Isaac Asimov

Quan parlem de ciència-ficció, és inevitable parlar d’Isaac Asimov. L’obra d’Asimov és molt àmplia i extensa i si Yo robot no us convenç, teniu una àmplia llista de llibres de ciència-ficció escrits per ell. Yo robot es va publicar per primera vegada l’any 1950, una època en què l’electrònica (i ja no parlem de la robòtica) donava els seus primers passos, de manera que va esdevenir una novel·la visionària i un referent fins i tot per a la robòtica, ja que en aquesta novel·la l’autor va crear el que es coneix com les tres lleis de la robòtica. També destaca per plantejar qüestions com ara què diferencia un robot intel·ligent d’un ésser humà i si l’ètica ha d’estar per sobre de la tecnologia. Ell llibre en si mateix són un seguit d’històries connectades entre elles pel personatge de la Susan, una robopsicòloga que es posa davant de tota mena de robots, els quals esdevindran tan complexos que esdevindran un repte per als seus creadors. L’any 2004, amb Will Smith al capdavant del repartiment, Alex Proyas va dirigir Yo robot, un film vagament inspirat en la novel·la d’Asimov tot i que amb moltíssimes llicències.

Altres títols

1984, George Orwell; El juego de Ender, Orson Scott; Los juegos del hambre, Suzanne Collins; Artemisa, Andy Weir; Los viajes de Tuf, George R.R. Martin; Ready Player One, Ernest Cline; Khimera, César Pérez Gellida; Starship Troopers, Robert A. Heinlein; Las estrellas, mi destino, Alfred Bester; 2001: Una odisea en el espacio, Arthur C. Clarke; Los cantos de Hyperion, Dan Simmons

AnteriorEXPOSICIÓ. Les meravelloses aventures de la música negra
SegüentAquest divendres al cine…
Avatar photo
Soc filòloga clàssica i amant de tot allò que tingui a veure amb grecs i romans. Lletraferida de cap a peus que té com a ofici l'ensenyament i a més la correcció, la maquetació i l'edició de textos. Em passo el dia envoltada de textos, llibres i ordinadors. Amant de les fotos, els viatges i les històries.