Fitxa tècnica
Títol: Especies invasoras
Autor: Agustín B. Palatchi
Any de publicació: 2015
Editorial: Umbriel
Sinopsi
Especies invasoras és una novel·la que tracta sobre l’Iria Ferreira, una doctora en biologia especialista en el control d’espècies invasores, que és contractada per un laboratori de genètica anomenat New World i que es troba en una petita i remota illa d’Escòcia. Durant el seu trepidant pas pels laboratoris de New World l’acompanyarà el periodista Gabriel Blanch. Junts viuran una sèrie de descobriments sorprenents, sempre amb el rerefons de com la genètica pot ajudar o no en el control de les espècies invasores.
Les espècies invasores o exòtiques són qualsevol ésser viu (animal, planta, fong, bacteri…) que ha entrat en una nova zona de manera artificial, és a dir, no han arribat pels seus propis mecanismes de dispersió, un fet que habitualment es produeix amb l’ajuda de l’ésser humà. Les espècies invasores, un cop arriben a una nova zona, si s’hi poden adaptar (no totes aconsegueixen sobreviure), suposen una gran amenaça per a la biodiversitat local, ja que ocupen els hàbitats d’altres espècies fins al punt de poder-les fer desaparèixer.
La novel·la ens parla de diverses espècies invasores reals com seria el silur (Silurus glanis) o el cargol poma (Pomacea canaliculata) que podem trobar en el delta de l’Ebre, o les mosques de l’oliva (Bactrocera oleae) de Tarragona. Posa èmfasi en les abelles assassines, també conegudes com a vespes asiàtiques (Vespa velutina), que es poden trobar, per exemple, a la Garrotxa. Aquestes vespes que no només posen en perill les abelles autòctones (pròpies de la zona), sinó tot l’ecosistema on es troben. Actualment, segons la Generalitat a Catalunya, ja s’han detectat vespes asiàtiques a cinc comarques de Catalunya. La Generalitat vigila i controla els nius per poder-los eliminar. Aquesta és l’única actuació que de moment s’està aplicant sobre aquestes vespes. Eliminar-les del tot sembla impossible i de moment controlar-les és l’única opció. L’Iria i en Gabriel ens permeten experimentar com s’elimina un niu de vespes asiàtiques amb helicòpter i foc inclosos.
Llegint la novel·la ens queda molt clar que les espècies invasores són un gran obstacle i podríem dir que són el problema més gran que té la biodiversitat actualment. Esdevenen una preocupació perquè no tenen depredadors naturals que controlin les seves poblacions. En els ecosistemes, les poblacions de totes les especies s’autoregulen per molts factors: malalties, depredadors, canvis ambientals… assolint un equilibri, però en les espècies invasores aquest equilibri no s’assoleix, ja que no tenen depredadors que se les mengin i normalment posseeixen uns mecanismes de reproducció i dispersió que fan que s’escampin ràpidament sense control.
Habitualment el mecanisme per lluitar contra elles és eliminar-les manualment, però tornen a colonitzar els espais d’on han estat eliminades en poc temps. Altres opcions més arriscades i pendents de desenvolupar és la manipulació genètica. Aquesta és l’opció que explica el llibre i en la que treballa l’Iria al seu laboratori. La idea és que si canviem el gens d’un organisme, podem fer que aquest sigui i actuï de manera diferent. No obstant això, aquesta és una opció molt perillosa.
El llibre ens parla d’algunes espècies invasores, però desgraciadament en tenim moltes més. Per exemple la canya (Arundo donax), el cranc de riu americà (Procambarus clarkii), el mosquit tigre (Aedes albopictus), la tortuga de florida (Trachemys scripta elegans), el visó americà (Neovison vison)… Plantes, moluscs, peixos, insectes, rèptils, mamífers… Algunes d’elles arriben accidentalment i d’altres són introduïdes intencionadament per obtenir-ne beneficis (per pescar més, com a mascotes, per menjar…), però totes elles, un cop s’han adaptat, comporten nefastes conseqüències sobre les espècies autòctones i és quasi impossible fer-les marxar.
La novel·la Especies invasoras ens deixa molt clar que aquestes espècies són les assassines de la biodiversitat.
