Som davant d’un dels llibres que no poden faltar mai a cap prestatgeria d’un/a amant del cinema. A l’autobiografia Linterna mágica (editat per Tusquets Editores), el director Ingmar Bergman narra cada instant de les seves memòries amb molta sensibilitat, força i culpabilitat; a més trobem fragments de la seva vida que de ben segur van servir com a inspiració de moltes de les seves pel·lícules com El setè segell (1956), Maduixes silvestres (1957), Persona (1966) o Fanny i Alexander (1982). Els seus records són flashbacks nítids d’una vida llarga, plena de teatre i cinema. Els estius a la caseta del llac, les primeres relacions sexuals, els seus inicis amb l’art dramàtic, els problemes amb Hisenda, els seus set matrimonis, la manca de comunicació amb els fills, la seva malaltia crònica, el nazisme, la difícil relació amb la figura del pare (pastor luterà) i el seu amor incondicional al cinema. Voleu saber-ne més? Us proposem gaudir de les 15 millors cites del llibre per conèixer millor al cineasta i la seva ànima bergmaniana

1.

“I llavors va arribar el cinematògraf. Va ser unes setmanes abans de Nadal.[…] Hi havia un paquet marró que despertava especialment la meva excitada curiositat. En el paper d’embolicar posava “Forsners”, i era una botiga de fotografia. No venien únicament càmeres, sinó també cinematògrafs de veritat. El que jo més desitjava en el món era un cinematògraf. Es va apoderar de mi una febre que no desapareixia. […] Han passat seixanta anys i res ha canviat, continua sent la mateixa febre.”

 

2.
“La tasca més important d’un actor és, com tothom sap, adequar-se als seus companys. Sense un tu, no hi ha un jo. […] Al mateix temps comprenc, clar que comprenc, tinc molta facilitat per a comprendre; un actor pensa abans de res en si mateix, es mou serpentejant o en zig-zag, fa conjectures i sospesa pros i contres. Comprenc, però continuo estant igual de furiós.”

 

 “És cert que no crec en Déu però la cosa no és tan senzilla, tots portem un déu dins de nosaltres, tot és un dibuix que entreveiem a vegades, especialment en el moment de la mort.”

 

4.
“A les nou en punt comença el rodatge del dia. És important que l’inici del nostre treball en comú sigui a l’hora. Les discussions i les inseguretats han de quedar al marge d’aquest cercle íntim de concentració. Des d’aquest moment som una màquina complicada que funciona amb harmonia amb la finalitat de produir imatges vives.”

5.

“A vegades hi ha una especial felicitat sent director de cinema. Una expressió no assajada neix en un instant i la càmera la registra. Això va ocórrer avui. Sense assajar-ho ni preparar-ho, la càmera registra l’instant. Llavors em sembla que tots aquests dies de minuciosa planificació han valgut la pena. Tal vegada jo treballo i visc per a aquests curts instants. Com un pescador de perles.”

6.

“El ritme de les meves pel·lícules el concebo en el guió, en l’escriptori, i neix davant la càmera. Si alguna vegada em veig obligat a prendre una decisió improvisada, la por em fa suar i em paralitza. Fer cinema és per a mi una il·lusió planejada amb tot detall.”

7.

“És difícil saber si els grans mites són eternament màgics per ser mites o si la màgia és una il·lusió creada per nosaltres els consumidors. En aquell instant no hi havia cap mena de dubte. En la penombra de la petita habitació la bellesa de Greta Garbo era immortal.”

8.

“Si no puc treballar, la meva existència no té sentit.”

9.

“La meva formació teòrica teatral era escassa o nul·la. Evidentment havia llegit alguna cosa de Stanislavski, que estava de moda entre els actors joves, però no l’havia entès o no l’havia volgut entendre. Tampoc havia tingut la possibilitat de veure teatre a l’estranger. Era, en el sentit més propi de la paraula, autodidacte i un llest de poble.”

10.

“Preparo fins al més mínim detall, m’imposo l’obligació de dibuixar cada escena. Quan vaig als assajos haig de tenir llest cada moment de la funció. Les meves instruccions han de ser clares, útils i, si pot ser, estimulants. Només el que està ben preparat té possibilitat d’improvisar.”

 

11.
“Hi ha imatges en moviment amb so i llum que mai abandonen els projectors de l’ànima sinó que continuen passant i passant tota la vida, com en una cinta sense fi, amb la mateixa precisió, la mateixa nitidesa objectiva. És únicament el mateix coneixement el que va endinsant-se, implacablement i incessantment, cap a la veritat.”

12.

“El treball cinematogràfic és una activitat fortament eròtica. La proximitat amb als actors no té reserves, el lliurament mutu és total. La intimitat, l’afecte, la dependència, la tendresa, la confiança, la fe davant el màgic ull de la càmera, ens donen una seguretat càlida, possiblement il·lusòria. Tensió, relaxació, respiració comuna, moments de triomf, moments de fracàs. L’atmosfera està irresistiblement carregada de sexualitat.”

13.

“Quan tenia deu anys em vaig quedar tancat en el dipòsit de cadàvers de l’Hospital de Sophia. Un dels conserges es deia Albot, transportava cadàvers i em parlava amb plaer de la mort i els morts, de l’agonia i la mort aparent.”

14.

“Cinema com a somni, cinema com a música. No hi ha art que, com el cinema, es dirigeixi a través de la nostra consciència diürna directament als nostres sentiments, fins al més profund de la foscor de l’ànima. Vint-i-quatre fotogrames il·luminats per segon, entre ells foscor, el nervi òptic no registra la foscor. Quan jo, en la moviola, passo la pel·lícula sento encara la vertiginosa sensació de màgia de la meva infància.”

15.

“Passo revista críticament a les meves últimes pel·lícules o posades en escena teatrals, i trobo per tot arreu un perfeccionisme que espanta la vida i l’ànima. En el teatre, el perill no és tan gran, puc vigilar les meves febleses i, en el pitjor dels casos, els actors poden corregir-me-les. Al cinema tot és inexorable. Cada dia de rodatge són tres minuts de pel·lícula acabada. Tot ha de viure, respirar, ser una creació.”

 

Títol: Linterna mágica
Autor: Ingmar Bergman
Editorial: Tusquets Editores
ISBN: 9788490660737
Pàgines: 320

 

Comparteix
AnteriorEl Festival de Sitges 2020, entre la Covid-19 i el centenari Caligari
SegüentCrítica de “Falling”
Joan Margarit
De petit em divertia amb el meu germà rodant pel·lícules en Súper 8. Visc permanentment enamorat de Wilder, Kurosawa, Ford, Chaplin, Welles, Leone, Kubrick, Berlanga, Spielberg, Lynch i Hitchcock. El meu racó preferit de la casa és la meva butaca on, sempre ben acompanyat de bona música, devoro llibres i còmics. Sèries? ‘Star Trek’, ‘The Twilight Zone’, ‘Northern Exposure’, ‘Breaking Bad’ i ‘Game of Thrones’. M’agrada pensar que vivim envoltats de Cultura.