Després del gran impacte que van causar tant la primera com la segona temporada de 13 reasons why tant entre els joves com entre els adults, tenia força esperances en aquest tercer assalt. La veritat és que no sé què m’esperava, però això no. Tot plegat m’ha semblat desastrós fins al punt que posats a donar raons, us en puc donar unes quantes per no veure aquesta temporada. Com que el meu propòsit és “rajar”, ja us aviso ara que hi ha spoilers a l’alçada de rebentar qualsevol idea de mirar-la. De fet, aquesta és la intenció. Si hi ha algun fan de la sèrie a la sala, que em perdoni per tot el que vindrà a continuació.
En primer lloc, la sèrie va néixer amb la intenció de posar sobre la taula i mostrar sense embuts ni pèls a la llengua els problemes reals dels adolescents i la vida als instituts. A la primera i a la segona temporada (més a la primera que a la segona; la segona ja comença a degenerar), van sortir temes com l’assetjament, la violació, el suïcidi, el bullying… i en general el clima d’hostilitat i violència a què s’arriben a enfrontar molts adolescents d’arreu del món. Ara bé, en aquesta temporada ens centrem en resoldre l’assassinat d’en Bryce Walker més que no pas en els problemes dels joves, un element cabdal a la sèrie que s’ha anat diluint. És possible que les pressions, la censura i les fortes crítiques a la sèrie hagin forçat un canvi de rumb cap a una sèrie amb més ficció que no pas realitat? Sí que és cert que es toquen temes com la violació de la Jessica o en Tyler (encara més traumàtica), però es passen par alt temes també molt importants com l’avortament, les drogues i la drogoaddicció, l’autoimatge, el racisme, la lluita de classes… la qual cosa fa que la sèrie agafi més un aire de thriller més no pas realista, de manera que això li resta versemblança i es difumina molt l’essència de la sèrie.
Si no en teníem prou amb això, la sèrie és llarga. Molt llarga. Es va donant voltes una i altra vegada sobre el mateix tema; i ara acusen l’un, i ara acusen l’altre, i ara sospiten de l’un, ara sospiten de l’altre… fins al punt que es perd l’interès per saber qui és l’assassí i qui ha fet què. Tant és si ha estat l’Àlex, la Jessica, en Monty, o en pepito va de curt… A això hi hem de sumar un milió i mig de flashbacks que ens porten endavant i endarrere sense parar i que no fan altra cosa que despistar i no aportar gaire res de nou a la trama o al comportament dels personatges, els quals segueixen més o menys en la seva línia. Haig de reconèixer que és una autèntica tortura arribar fins al final.
Reprenent el tema personatges, com deia, es mantenen tots en el seu tarannà habitual i pocs evolucionen de forma significativa, un problema més aviat de guió més que no pas d’actuació. Tot i així, si m’hagués de quedar amb un (no hi ha gaire ningú a qui salvar), em quedaria amb el personatge d’en Tyler (Devin Druid); l’actor hi posa tota la seva ànima i té una història colpidora que traspassa qualsevol espectador. La pitjor, la nova incorporació al repartiment: l’Ani (Grace Saif), un personatge que cau malament des del minut u per la seva prepotència i poca sintonia i connexió amb els altres personatges.
Prefereixo no seguir donant raons per no veure aquesta tercera temporada i guardar-ne unes quantes per a la quarta, perquè em sembla que també ens espera una bona sessió de despropòsits. Després d’un assassinat ja no sé què més esperar d’aquesta colla d’adolescents. Quan arribin a la universitat seran dignes de fer un cameo a Mindhunter.
https://www.youtube.com/watch?v=vqqZZDS0tsM
El millor
Encara es treuen a la llum situacions incòmodes com la cultura de la violació, la violació masculina, el suïcidi, les armes etc. Menció especial per a Devin Druid.
El pitjor
És llarga, avorrida, poc realista i difícil de digerir. M’ha costat arribar al final de la temporada.