Us parlaré de dos best sellers que han tingut molta anomenada des que es van publicar. A més, de tots dos se n’ha fet la corresponent adaptació cinematogràfica. Començaré explicant una mica l’argument de cada saga per situar-nos.
Els jocs de la fam es desenvolupa en una civilització post apocalíptica, Panem, que està dividida en 13 districtes. Fa uns cent anys, el Districte 13 va iniciar una rebel·lió contra el Capitoli, que són els que governen. D’aquesta forma va desaparèixer el Districte 13 i van començar els anomenats “jocs de la fam” anuals: cada any els 12 districtes han d’enviar un noi i una noia perquè s’enfrontin en una batalla. Qui visqui, assolirà l’èxit per a ell i la seva família. Per escollir qui hi anirà els nois i les noies que tenen més de 12 anys han de tirar un paperet amb el seu nom en una urna. La protagonista de la història és la Katniss Everdeen, que viu al Districte 12, el més pobre de tots.
Divergent tracta d’una societat dividida en faccions: Honestedat, Abnegació, Intrepidesa, Erudició i Cordialitat. La protagonista és la Beatrice Prior. A ella li ha arribat el moment de decidir a quina facció vol anar per passar-hi la resta de la seva vida: pot quedar-se a Abnegació, on viuen els seus pares, o anar a una altra. La decisió és fàcil perquè el dia abans d’escollir els fan un test per veure a quina facció pertanyen. La cosa es complica quan a la Beatrice aquest test no li funciona correctament.
Com podeu veure, els arguments de les dues trilogies són força diferents: les dues són distòpies però no tenen gaire més en comú, encara que hi ha certs paral·lelismes:
Les dues trilogies estan protagonitzades per dos personatges femenins molt forts, la Katniss i la Beatrice, que han tingut dificultats en la seva vida. La societat on viuen no hi ajuda, però elles es saben valer per elles mateixes i saben el que volen. Totes dues es rebel·len contra la societat. A part d’això, són molt diferents entre si: la Katniss és un personatge molt més torturat que la Beatrice perquè ha hagut de carregar el pes de tota una família des de petita; en canvi, les dificultats de la Beatrices comencen quan ha de triar la seva facció.
Les societats tampoc són ben iguals, sinó que estan dividides de formes diferents. A Els Jocs de la Fam, la societat està dividida en Districtes, en cada Districte tenen una feina especialitzada: els districtes amb números més petits tenen més facilitats econòmiques i també tenen més facilitats per guanyar els jocs, ja que són entrenats des de petits; en canvi, als Districtes amb números més alts, la pobresa és molt gran, tenen dificultats per viure i molts cops han de fer pràctiques il·legals, com la caça.
En canvi, a Divergent, la societat està dividida en Faccions. En aquestes anomenades Faccions no hi ha problemes de pobresa o de classes socials sinó que es divideixen més aviat per la personalitat de cada persona o el que aquesta vol fer. Ara bé, la vida a les faccions tampoc és fàcil, sinó que allà són força maltractats pels líders i governants.
En les dues hi ha un governador o governadora que controla de forma implacable la societat. A Els Jocs de la Fam és el president Snow, probablement un dels personatges més odiosos de tots els llibres que he llegit. Ell té el poder total de Panem, és un dictador cruel i manipulador, intimida a tothom i no té cap problema en matar a qui s’interposi entre ell i el poder, per això hi hauran problemes amb la nostre protagonista, la Katniss.
A Divergent hi ha la Jea
nine Matthews, ella és la líder de la facció d’erudició, però bàsicament ho governa tot. Creu fèrvidament en aquest
sistema de faccions i lluita per mantenir-lo a tota costa, tampoc té cap problema en treure’s de sobre les persones que hi estan en contra. És molt manipuladora i utilitzarà tècniques de manipulació científiques.
Un aspecte que les persones que han vist només les pel·lícules poden mal interpretar és la importància de l’amor. A Els Jocs de la Fam l’amor és el tema menys important de la història. De fet, és bàsicament inexistent i, encara que a l’adaptació cinematogràfica sembla que volen fer-lo més important, no ho és.
A Divergent tampoc és un tema destacat, tot i que en aquest cas sí que hi ha una història d’amor existent des del principi. El que m’agrada d’aquesta relació és que en cap moment hi ha intenció de fer-la problemàtica, no hi ha terceres persones ni dificultats d’aquest tipus.
Espero que hagueu vist que no hi ha moltes semblances, encara que molta gent digui que sí. El problema és que les dues trilogies s’han passat al cinema en un període de temps força curt, així que les comparacions són inevitables.
Jo us recomano llegir les dues trilogies perquè us assegurareu una estona ben entretinguda!
Gràcies i que sigueu feliços tal com jo ho he estat llegint i experimentant les sensacions que la seva lectura i visualització comporta.
