Tenim tendència a recomanar escriptors contemporanis i moltes vegades ens oblidem o passem per alt els escriptors antics. I quan dic antics, no dic escriptors del segle XVII sinó d’abans de crist, és a dir, escriptors d’època grega i romana. Apropar-nos a aquestes obres sol ser difícil per diverses raons: en primer lloc, per desconeixença; en segon lloc perquè les edicions no solen ser gaire atractives; i en tercer lloc, perquè és una creença estesa que han perdut vigència. És veritat que no s’editen massa, aquestes obres, però de vigència en tenen molta, de manera que encara avui ens poden tocar la fibra, ja que tot i que han passat molts segles, l’ésser humà no ha canviat tant i, de fet, encara ara sentim enveja, temor, amor, alegria… com ho feien fa dos mil anys.

Tot i que el catàleg és molt ampli i podríem triar i remenar, us proposo una tragèdia, una comèdia i un epistolari d’allò més especial.

Lisístrata
Aristòfanes

En aquesta comèdia del segle V aC, la societat grega està enfrontada a causa de la Guerra del Peloponès. Les dones de tots els racons de Grècia veuen com els seus marits, pares, germans, fills… moren en una guerra inútil. Lisístrata encapçalarà una rebel·lió femenina que consistirà a abstenir-se de tenir relacions sexuals amb els seus marits fins que no facin la pau. Els homes, desesperats, faran tot el possible per arrambar-se a les seves dones. Les dones, per la seva banda, hauran de resistir la temptació i aguantar i mantenir-se fermes. Evidentment, faran la pau per poder tonrar a enllitar-se.

Medea
Eurípides

Passem de la comèdia a la tragèdia. En aquesta obra tràgica del segle V aC, us topareu de front amb Medea, un dels personatges més complexos, més estudiats i més reproduïts de tots els temps. A Medea, el seu espòs l’abandona per una altra dona. Evidentment, no es prendrà gens bé la decisió de Jàson i per fer-li pagar l’ultratge i la humiliació matarà, primer, la seva futura esposa i, després, els fills que ambdós tenen en comú. Medea és la desesperació i la venjança humanes en estat pur.

 

Heroides
Ovidi

Aquest llibre escrit per Ovidi entre el segle I aC, de vegades també es titula Cartes de les heroïnes. Ovidi dóna veu a personatges femenins de la mitologia i la literatura grecoromanes, es posa en la seva pell i posa paraules a allò que elles dirien als seus estimats en una carta. Així doncs Ovidi imagina què diria Penèlope a Odisseu, Helena a Paris, Ariadna a Teseu, Briseida a Aquil·les, Fedra a Hipòlit. Tot i que és un home qui ho transmet i d’una forma ficcionada, les Heroides són una mostra o aproximació de com era el paper de la dona a l’antiguitat.

Deixa una resposta: