D’adaptacions i pastitxos de l’obra de J. M. Barrie, Peter Pan, se n’han fet incomptables, però són molt poques les que han agafat el personatge femení de la Wendy com a protagonista de la història. El director nord-americà, Benh Zeitlin, ha escollit la Wendy per presentar-nos una visió molt diferent de la història fantàstica britànica.

Amb un inici més proper a un paisatge de western modern que no pas a l’illa de Mai Més, la Wendy i els seus germans coneixen un noi estrany anomenat Peter que els porta a la seva illa, un indret on no hi ha adults i en què els jocs infantils duren eternament. Però el que no és per a sempre és la felicitat i quan aquesta harmonia comença a trontollar, la Wendy és qui haurà de guiar els seus germans de tornada a casa.

L’aclamat director de Beasts of the Southern Wild torna a conjurar el drama i el fantàstic en aquesta pel·lícula. Tot i així, aquesta adaptació no és per a totes les edats com sí que ho era el relat original. Aquesta versió més assilvestrada de Peter Pan és com una paràbola amb fronteres difuses entre gèneres: tendre i dura a parts iguals. De la mateixa manera Zeitlin també sap crear aquest món real i fantàstic que es fonen l’un amb l’altre.

La cara angelical de Devin France, la jove actriu que es posa a la pell de la Wendy, la fa la candidata perfecta pel paper. Els matisos d’innocència però alhora determinació, la valentia i el temor tot expressat a través dels ulls d’una nena, però d’una forma gairebé magistral. La música èpica però demolidora també ha sabut trobar el seu racó dins el film per brillar amb llum pròpia. I les imatges paisatgístiques, a vegades àrides i polsegades, sovint salvatjades i verdes, conformen aquest poema visual i cant a la infància.

Després de passar pel festival de Sundance, la crítica va quedar ben dividida amb aquest film i possiblement es preveu que segueixi així. No obstant això, crec que és de visionament obligat per aquells que els agradi l’obra de Barrie i per a aquells que estan disposats a veure-la adaptada d’una manera molt més lliure.

AnteriorCINECLUB VIC. Lore
Següent“Rita”, la profe més canyera de Netflix
Avatar photo
Traductora de professió, lectora d'afició. Visc completament enamorada de la novel·la negra i de terror, tot i que qualsevol llibre que em caigui a les mans té l'oportunitat d'enlluernar-me. Sovint escric per afició, però ara per ara, els meus escrits es queden tancats a l'ordinador.