Última crònica del Festival de San Sebastián 2016

1179

Últims dos dies de festival, però no per això menys intensos. El penúltim dia començava ben d’hora al matí, i val a dir que amb molta força. El japonès Lee Sang-il presentava el seu vuitè treball Rage/Ikari dins la secció oficial del festival. Després del remake d’Unforgiven que va dirigir el 2013, enguany el director explica la història de  tres parelles d’un poblet pescador que veuran com les seves vides fan un gir inesperat quan coneixen tres foresters que han arribat al poble fa poc. L’assassinat d’un matrimoni del mateix poble, provocarà que les tres parelles és preguntin qui són realment aquests joves que han arribat a la seva localitat. El director i també guionista del film aprofundeix en les relacions d’amistat de les tres parelles, mentre posa a prova la seva confiança i capacitat de perdó. Film potent i excessivament llarg que mitjançant el que en principi pot semblar un thriller, acaba convertint-se en un drama pur i dur que al final no acaba provocant l’efecte desitjat.

 

Al vespre arribava l’últim plat fort del festival. Dennis Villenueve portava Arrival a San Sebastián després de passar per Venècia i rebre bones crítiques. L’expectació era màxima i de nou, el director canadenc no ens va defraudar. Arrival és una mostra clara d’una manera diferent d’entendre el gènere de la ciència-ficció i amb una acurada i delicada forma de dirigir, el director ha construït un film profund i sobri que no deixarà indiferent.

images

Sense temps per descansar, arribava l’últim film que clausuraria la secció oficial. L’honor requeia en la francesa The Odyssey de Jérôme Salle, biòpic que narra una part de la vida del gran oceanògraf Jacques Costeau. Tot i ser un film correcte que mostra unes imatges d’allò més boniques. Potser no era el film més indicat per tancar un festival a les deu de la nit, ja que les imatges relaxants i gairebé hipnòtiques del fons marí, van provocar un estat de somnolència general a tota la sala. The Odyssey no fa ni fred ni calor, podríem dir que no molesta i ja està.

 

Com a les eleccions, l’últim dia és dia de reflexió i d’intentar visionar algun film que ens ha queda’t pendent  durant la setmana, tot això, abans de la gala final i l’entrega de premis del festival. En el meu cas vaig optar per realitzar algunes compres i allunyar-me, almenys durant algunes hores de les sales de cine. De fet si us sóc sincer, també em vaig saltar la gran entrega de premis, ja que normalment com sol passar a San Sebastián, solen ser, per dir-ho d’alguna manera, més que peculiars. En el seu lloc vaig anar a veure un clàssic entre els clàssics, Le Trou de Jacques Becket dins la retrospectiva que es feia del director  durant tot el festival. La veritat és que ja havia vist el film en una ocasió, però per res del món em perdria l’oportunitat de  veure-la en pantalla gran. Últim film del director francès i potser el més influent de la seva carrera.

 

Però bé, tornem a la gala final. Enguany l’orient va ser el gran triomfador de la nit ja és van endur tres dels premis més importants, per una banda el xinès Xiaogang Feng, és va fer amb la Conxa d’Or a la millor pel·lícula per I am not Madame Bovary i la seva protagonista Fan BingBing va ser premiada amb la Conxa de Plata a millor actriu. La Conxa de Plata a la millor direcció requeia per Hong SangSoo per la pel·lícula Yourself and yours. El gran Eduard Fernàndez, com no podia ser d’una altra manera, s’enduia la Conxa de Plata a millor actor pel seu paper a El hombre de las mil caras d’Alberto Rodriguez.

pelicula

Amb la gala final acaba la 64 edició del Festival de Cinema de San Sebastián i és moment de fer una valoració global. És evident que el nivell pel que fa a la secció oficial ha estat més alt que els darrers dos anys, tot i que és pot arribar a pensar que les temàtiques d’adolescent, violència i psicòpates han ocupat la gran majoria de films, la veritat és que en la meva opinió hi ha hagut de tot i per a tots els gustos. Potser sí que les pel·lícules amb joves actors hi han estat molt presents, però aquest fet no ha pas de ser una nota negativa. En general bon festival que encara ha de polir certs aspectes pel que fa a la premsa, ja que en ocasions l’organització de la programació dels films deixar una mica a desitjar.

 

Fins l’any vinent.

Enllaç del palmarès final del 64 Festival de cinema de San Sebastián

https://www.sansebastianfestival.com/2016/premios_y_jurados/1/6325/es