Aquest és un dels films del Protesta que més curiositat em despertava i que, per tant, vaig anar a veure amb moltes ganes, però alhora amb molta incertesa perquè no sabia ben bé què hi trobaria.
The land of the enlightened és un documental de Pieter-Jan De Pue, un fotògraf belga que debuta com a cineasta amb aquest llargmetratge. La seva professió marca tota la pel·lícula, ja que les imatges, tant les més dures com les més agradables, destil·len un gust fotogràfic i una preparació prèvia pròpies d’algú que mira el món a través d’un objectiu i pensant en l’enquadrament, la llum i el color perfectes per transmetre de forma inequívoca allò que vol dir.
L’Afganistan és un país que ha viscut en constants conflictes –m’atreveixo a dir– des que el món és món. En els últims anys han passat per allà els russos i els americans, fet que ha marcat la vida i el tarannà de vàries generacions, les quals no coneixen res més que la guerra i la lluita per la supervivència.
La història se centra en el seguiment d’una banda de nens soldat que viuen al bell mig de les muntanyes afganeses i que es dediquen a assaltar caravanes, al comerç amb els explosius que troben, al tràfic de lapislàtzuli, a l’explotació d’aquest mineral, al tràfic de substàncies com l’opi… fan el que han de fer per sobreviure en un país en guerra en què no importa ni com, ni quan, ni perquè, sinó l’aquí i l’ara. Aquestes imatges se’ns presenten d’una forma gairebé onírica i la cruesa de la vida dels nens es contraposa amb la gran bellesa dels cels i les muntanyes afganes.
El relat però, no és lineal i s’hi intercalen imatges de les bases i destacaments militars americans, això sí sempre amb to de paròdia, de burla i fins i tot amb un punt satíric. Es fa palesa la ignorància i l’arrogància dels americans que, en edat adulta, no dominen el territori, ni l’art de la guerra, ni el tràfic de substàncies. Els nens, per contra, tot i la seva curta edat, són més despietats, més bons guerrers i infinitament més llestos que els seus invasors.
Aquest llargmetratge ens presenta, sense dubte, un nou punt de vista del conflicte afganès i ens ofereix imatges del país d’una qualitat visual sense precedents. Tot plegat, una joia per als ulls i per a l’esperit que us farà veure la guerra des d’un altre punt de vista.
