Vaig conèixer l’escriptura de Kristof gràcies a una recomanació de l’Helena Batlle, que em va dir que Claus i Lucas m’encantaria. I tal dit, tal fet! Ara hi torno gràcies a Amsterdam, que m’ha fet arribar Tant és, un recull de vint-i-sis contes de l’autora hongaresa.
Com deia, el llibre, que volta les cent pàgines, està format per vint-i-sis contes curts (molt curts!) en què d’una manera o d’una altra hi ha alguna cosa pertorbadora, sinistra. L’estil dels contes és molt variat, ja que n’hi ha de més realistes i d’altres més simbòlics, onírics o surrealistes, però els que hem llegit Kristof ja hi estem acostumats. Els temes dels contes també són diversos: la soledat, el desig de retrobar una família que s’ha tingut mai, la soledat, la vellesa, la venjança… N’hi ha per a tots els gustos. Personalment he gaudit molt La destral, Els professors, El camp i La invitació.
Els personatges que hi trobem són potser el més interessant d’aquest recull. La majoria són persones desgraciades que desitgen alguna cosa, però al cap i a la fi, el que volen no importa, perquè la vida té per a ells altres plans (per a qui no?) i al final han d’acabar entomant la vida tal com se’ls presenta en aquest món gris ple de desesperança. És potser així com l’autora transmet el que creu sobre la vida; un món interior al qual el lector es veu morbosament abocat.
El segell de Kristof a l’hora d’escriure treu el cap pels quatre costats i en molts moments he tingut la sensació d’estar llegint Claus i Lucas. La seva prosa és directa, a voltes poètica, però sempre descarnada, dura i evocadora d’un món terrible. L’habilitat de l’autora per bastir històries sòlides i que remoguin el lector en tan poques pàgines és digna de lloança. Em venen al cap molt pocs escriptors que tinguin aquesta capacitat.
Em penedeixo d’haver-lo llegit d’una tirada, però no he pogut evitar enganxar un relat amb l’altre. En volia més i més. Tot i això, crec que és un llibre que s’ha de paladejar, i és per això que he fet una segona lectura més pausada i conscient. És així com us recomano que el llegiu, però us pot passar com a mi. Avisats quedeu.
L’únic retret que puc fer a aquest llibre és que és tan curt, que m’ha deixat amb la mel als llavis. M’hauria agradat que tingués més pàgines i que hi haguessin més relats. Tot i això,són tan potents i tan bons, que tant és.
Agradarà a…
Per descomptat, agradarà als que ja són fans Kristof, però també a aquells que busquen un llibre curt amb molta foscor i algunes dosis d’humor negre.
No agradarà a…
A qui busqui relats lleugers, optimistes i amb final feliç.
