«The system under which we live is owned and operated by people who do not deserve to run the world».
Tom Morello
Diaris de la presència #1
Fa dies que no se m’apareix en David. És possible que s’hagi rendit. Al cap i a la fi, som incompatibles. L’últim record que en tinc va ser a Vic, enfilat a la teulada d’un edifici de sis plantes, mentre muntava una línia de plaques solars. Va aparèixer del no-res, completament fora de sí. Això em va estranyar. Mai se m’apareix quan no tenim res a dir-nos. Ell fa la seva i jo faig la meva. No ens fiquem allà on no ens demanen. Jo treballo i ell treballa. Els dos tenim una vida.
Aquell dia, però, quan el vaig veure, vaig saber de seguida que alguna cosa no anava bé. Estava suat i molt nerviós, i a les pupil·les només hi vaig poder llegir un crit d’ajuda. Semblava no haver dormit en dues setmanes. Serà que ha començat a esnifar cocaïna? No. No pot ser. Ho sabria. Sempre que se li envà la festa de les mans me n’adono. El cap em fa voltes i tinc la boca com un tros d’esparadrap suat. No. Si hagués estant anant pel mal camí jo no hagués pogut estar carregant les plaques solars. I molt menys pujar a la teulada. La seva mirada de vaca boja només indicava problemes. Quan li vaig demanar què feia allà, va trigar una estona a respondre. No va ser fins que el tenia a un pam de la cara que va dir:
—Tornarà. I ni tu ni jo podrem fugir.
No sabia de què em parlava.
—NO. PODREM. FUGIR. —Se’m va seguir acostant.
Em vaig apartar. Feia una pudor terrible. Com de carn vella o depressió crònica. No va ser fins que em vaig fixar amb les ronxes ocre de la seva samarreta que vaig entendre que no venia de casa. De fet, era com si no hi hagués passat des de feia anys.
—Si la veus, ves amb compte. Tu podries ser el següent.
I acte seguit va saltar al buit.
***
Diaris de la deriva #2
És evident que hi ha un complot. Tots aquests anys, pendent dels moviments d’en Marc com un linx ibèric. Les seves escapades i desaparicions espontànies. I segueixo sense entendre per què em va crear. Fa un parell de dies que m’he començat a trobar notes per tot arreu, i a totes hi diu el mateix: «Ets viu?».
Sincerament, encara no sé què he de respondre.
Perquè… pot ser que estigui mort?
