En pocs dies començarà la que serà la 56a edició del Sitges Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, Festival de Sitges pels amics. Enguany, i amb el leitmotif del film de Hitchcock “Els Ocells” de teló de fons, del 5 al 15 d’octubre les 4 sales del festival s’emplenaran de prop de 50.000 d’espectadors per veure les més de 100 pel·lícules de terror, ciència ficció i fantàstic més esperades i prometedores de l’any.

La presència de produccions catalanes i estatals serà una dominant en un festival que aposta pel talent local, i així ho demostra la pel·lícula inaugural, “Hermana Muerte” de Paco Plaza, preqüela de la seva obra “Verónica” que va arribar a les pantalles al 2017. La presència de Plaza al festival no serà l’única, òbviament, i acompanyant als locals Pablo Berger, Carlota Pereda o Álex de la Iglesia, que presentaran el film d’animació “Robot Dreams”, “La ermita” amb Belén Rueda i la segona temporada de “30 monedas” respectivament, també trobarem noms com Andreu Buenafuente i Berto Romero, que presentaran “El Otro Lado”, sèrie paranormal que es presentarà en primícia.

Tanmateix, els talents internacionals que rebran premis i presentaran pel·lícula són nombrosos i de talla XL pels aficionats al cinema de gènere: Hideo Nakata, artífex de “The Ring” i que va triomfar al mateix festival de 1999, presentarà “The Forbidden Play” i rebrà el Premi Màquina del Temps, com també el rebran el català J.A. Bayona, que presentarà en sessió especial l’esperada producció de Netflix “La Sociedad de la Nieve”, i Lee Unkrich, director i animador responsable d’alguns dels majors èxits de Pixar com “Toy Story 3” o “Coco”. Phil Tippet, creador dels FX de la saga inicial de “Star Wars” i “Jurassic Park”, rebrà el Gran Premi Honorífic.

La Secció Oficial del festival estarà copada per autèntques bombes cinematogràfiques com “Late Night with the Devil”, ouijas i programes en directe com a (bona) mala combinació de Cameron i Colin Cairnes, la inquietant “Sleep”, de Jason Yu, la tarantiniana “Riddle of Fire”, de Weston Razooli, així com les noves obres de Demián Rugna —qui ja va despuntar amb “Aterrados”— i Jessica Hausner —creadora de “Little Joe”— amb “When Evil Lurks” i “Club Zero” respectivament. Sensacions d’altres festivals també faran presència en la programació, com “Pandemonium”, de Quarxx; els tons David Fincher de “Monolith”, de Matt Vesely, i “Les Chambres Rouges” de Pascal Plante; els tons Haneke de “The Uncle”, de David Kapac i Adrija Mardešić; els tons anys 80 amb “Moon Garden” de Ryan Stevens Harris i “Brooklyn 45” de Ted Geoghegan. I no podien faltar sessions molt especials fora de concurs però que no podien faltar al certamen: son el cas dels darrers films de Yorgos Lanthimos i Hayao Miyazaki, “Pobres Criaturas” i “El Chico i la Garza”.

I si occident està ben fortificat a Sitges, l’Orient no podia ser menys. El thriller estarà excel·lent representat per 4 films de Corea del Sud, com són el film d’acció amb Ma-Dong Seok “Fuerza Bruta: Sin Salida”, la distopia futurista “Concrete Utopia” de Um Tae-hwa i que va triumfar a Cannes, l’acupunturista cec testimoni d’un assassinat a “Los Ojos de la Noche” d’Ahn Tae-jin, així com l’acció descarnada de “Smugglers” de Ryoo Seung-wan, “The Childe” de Park Hoon-jung (que va fer tremolar els ciments de Sitges amb el seu guió de “I Saw the Devil” allà pel 2008).

Si parlem de Japó, Hideo Nakata no estarà sol. Takashi Miike també vindrà al festival (un any més) a presentar “Lumberjack: the Monster”, i també tindrem la darrera proposta de Takeshi Kitano, “Kubi”. I fent un vol per la resta d’àsia, trobem propostes interessantíssimes com la malaia “Tiger Stripes”, d’Amanda Nell Eu i gran campanada a Cannes; la pakistanesa “In Flames” amb ecos de la iraniana “Under the Shadows” en temes de denúncia social; el folk horror amb la barbàrie de la Segona Guerra Mundial a Filipines de teló de fons a “In My Mother’s Skin”; i Bishal Dutta tendirà ponts entre USA i l’Índia a “Vive dentro”.

I si hem parlat de “El Chico y la Garza”, no podem deixar de parlar de la resta de pel·lícules d’anime japonès que poblaran la programació d’aquest Sitges 2023. “El Castillo a través del Espejo” de Keiichi Hara (present al festival!), una pel·lícula on els miralls es converteixen en portes d’entrada a altres realitats, tindrà gran pes junt amb “Sand Land”, llargmetratge basat en una obra d’Akira Toriyama (creador de Bola de Drac i guionista de la pel·lícula). I si hi ha anime japonès, hi ha animació en general. “Heavies Tendres”, la història de Juanjo Sáez passa de sèrie a llargmetratge. I el txec Filip Posivac presenta “Tony, Shelly and the Magic Light” després d’haver aconseguit el Premi especial del jurat a la secció Contrechamp del Festival d’Annecy. I no podia faltar el noir sci-fi francès “Mars Express” de Jéremie Périn.

Tot això, i molt més, serà el què tothom podrà trobar-se en un Festival de Sitges que comença aquest dijous 5 d’octubre, i que ha batut rècord de prevenda d’entrades amb prop de 50.000 entrades venudes, i amb el festival per començar. Llàstima que tot ha quedat emborronat per un terratrèmol logístic bastant deficient a la fosca àrea dels enviats de premsa, tant per retrassos en otorgació d’acreditacions, desconeixement d’horaris de catifes vermelles i rodes de premsa a l’hora de reservar les projeccions, i el pitjor de tot: molts companys de premsa sense poder reservar entrades durant el període estipulat per no haver estat agregats al sistema de forma adeqüada. Esperem que tot plegat hagi estat una pedra al camí i que ara l’autopista d’11 dies de cinema fantàstic tingui un transcurs igual de fantàstic. Per un any més, el cinema es viu a Sitges!

AnteriorEls perdedors (IV): cròniques d’una ment fragmentada al 71 SSIFF
SegüentAquest divendres 6 d’octubre als cinemes…
Avatar photo
Informàtic de professió, guionista de formació, cinèfil per afició, i melòman per obsessió. Quan no està inventant històries per possibles pel·lícules, sèries o videojocs, gaudeix tant com pot de les què altres amb més empenta duen a terme, sobretot si provenen del continent asiàtic. La seva passió per la música i les bandes sonores arriba des que feia primària quan, amb cintes de cassette, grabava les cançons dels videojocs que jugava o els títols de crèdit de les pel·lícules que més l’impactaven. Des que es va graduar consumeix festivals de cinema de tot Catalunya (en especial el de Sitges) com si no hi hagués un demà, i intenta forjar-se un camí en el món multimèdia independent intentant escriure i desenvolupar els seus propis projectes. I tot això sent pèl-roig.