El mes d’octubre és de celebració pels amants del cinema, i és que al bell mig d’aquest mes que desemboca en la festivitat de Tots Sants, anomenada Halloween en els països anglosaxons, arriba el Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya. O sigui, el Festival de Sitges. Onze dies que començaran aquest dijous 6 d’octubre de 2022 i un festival en què, fins el dia 16, es projectaran prop de 300 produccions que van des del terror i el gore al realisme màgic, passant per thrillers i la ciència ficció, sense oblidar l’encant fantàstic de l’anime japonès, en una edició que sembla recuperar xifres de rècord semblants a la cèlebre 50a edició de 2018, 2 anys abans de la pandèmia. Hi ha ganes de cinema, de fantàstic, i de Sitges. I sense restriccions! I és que el 2022 marca els 40 anys d’un dels anys més prolífics de cinema fantàstic que hi ha hagut mai, el 1982, amb obres com Conan the Barbarian, Tron, The Thing, Blade Runner, o Poltergeist, algunes de les quals seran projectades i fins i una d’elles, Tron, inspira el cartell d’enguany.

Convidats i grans presències

Quan diem que hi ha ganes, ho diem de debò. I és que no només el públic sembla que s’hagi bolcat en voler que aquesta 55a edició del festival sigui memorable: la llarga llista de convidats cèlebres també sembla demostrar-ho. I és que no només Jaume Balagueró, Ester Expósito i tota una llista de cast&crew del film inaugural, Venus, seran presents pel Garraf: un gran com és Dario Argento (Suspiria, Inferno, Phenomena) rebrà el Gran Premi Honrífic del festival, i 3 grans personalitats creatives del present com Quentin Dupieux (Rubber, Wrong, Deerskin o Mandibles, premi del públic de Sitges 2020), Edgar Wright (Scott Pilgrim vs the World, Shaun of the Dead, Baby Driver o Last Night in Soho, projectada el passat Sitges) i Neil Marshall (Dog Soldiers, The Descent, Hellboy) visitaran el certamen i rebran els seus respectius Premis Màquina del Temps. Sense comptar, és clar, que també presentaran els seus darrers films, com Argento amb Occhiali Neri, Marshall amb The Lair, o Dupieux amb una dupla de segur absurda i hilarant com Incroyable mais vrai i Fumer fait tousser. I a més, Ti West serà al festival en persona per a presentar Pearl, la preqüela del seu últim film X i que esdevindrà una trilogia amb la futura MaXXXine. Eduardo Casanova, famós pel seu personatge a Aida però que va sorprendre tothom amb el seu debut a Pieles, torna al terror amb La Piedad, i també estarà a Sitges. I Michel Hazanavicius i la seva parella Berenice Bejo, creador i protagonista de l’oscaritzada The Artist, també hi seran per presentar ¡Corten!, la seva particular versió d’un fenomen sitgero com va ser One Cut of the Dead.

I si l’any passat els aficionats a l’anime estàvem d’enhorabona per tenir amb nosaltres Mamoru Hosoda per presentar el seu millor film fins avui, Belle, aquest any Sitges ens porta Masaaki Yuasa, un autèntic geni de l’animació que ha brillat sempre al festival amb les seves obres com Night is Short, Walk on Girl (2017), Lu Over the Wall (2017), o Ride Your Wave (2019). Però això no és tot, ja que hi haurà temps per, fins i tot, rebre com es mereixen tres actors que faran tremolar els fonaments de la ciutat costera: Robert Englund, famós i etern “Freddy Krueger”; Lee Jung-Jae, carismàtic 456 de El Juego del Calamar; i tot un sex symbol com és Eva Green, qui a més presentarà el seu darrer film, Nocebo, del director Lorcan Finnegan (Vivarium).

Gran presència de cinema asiàtic i espanyol

El premiat Masaaki Yuasa presentarà Inu-Oh, un autèntic espectacle ja vist a les darreres Nits de Cinema Oriental, però l’animació japonesa tindrà una gran presència amb Blue Thermal, Sing a Bit of HarmonyBreak of Dawn. I pels amants del cinema thriller d’acció i ultraviolent coreà tenim grandíssimes propostes, començant per l’ultraviolenta Project Wolf Hunting, passant als thrillers Hunt, A Man of Reason, Emergency Declaration The Roundup (aquesta darrera protagonitzada per la superestrella Ma Dong-Seok), i arribant a propostes més esbojarrades, de terror o scifi com The Lake Alienoid.

I atenció, que avançant per l’esquerra a La Piedad d’Eduardo Casanova apareix una rara avis que sembla que irrompirà amb força: film espanyol d’animació que usarà l’aparença cuqui dels ossets i els unicorns per parlar per la crueltat i les seqüel·les que deixa una guerra. Que el seu disseny visual no us enganyi: Unicorn Wars no és una pel·lícula familiar ni per casualitat. Sense oblidar una nova tanda de la sèrie-remake de Historias para no dormir, la versió llargmetratge del curt Cerdita que va guanyar el Goya l’any 2019, dirigida per la mateixa directora, Carlota Pereda, i l’opera prima de Luis Tinoco (conegut pel seu curt high-tech Caronte), La Paradoja de Antares.

Torna la normalitat, torna la Zombie Walk

Després de 2 anys d’obligada absència pels protocols sanitaris i de seguretat per la Covid-19, torna la Zombie Walk el primer dissabte de festival, el dia 8, tornen les nombroses activitats paral·leles del certamen i, sobretot, desapareixen les mascaretes a les sales. Així doncs, sembla que l’edició 55 del Festival de Sitges, el cartell de la qual homenatja la virtualitat de Tron, no serà gens virtual, sinó molt real, molt tangible, i que es viurà amb tota la força i energia possible; com feia anys que no passava.

Comparteix
AnteriorCom llegir més
SegüentAquest divendres 7 d’octubre als cienemes…
Informàtic de professió, guionista de formació, cinèfil per afició, i melòman per obsessió. Quan no està inventant històries per possibles pel·lícules, sèries o videojocs, gaudeix tant com pot de les què altres amb més empenta duen a terme, sobretot si provenen del continent asiàtic. La seva passió per la música i les bandes sonores arriba des que feia primària quan, amb cintes de cassette, grabava les cançons dels videojocs que jugava o els títols de crèdit de les pel·lícules que més l’impactaven. Des que es va graduar consumeix festivals de cinema de tot Catalunya (en especial el de Sitges) com si no hi hagués un demà, i intenta forjar-se un camí en el món multimèdia independent intentant escriure i desenvolupar els seus propis projectes. I tot això sent pèl-roig.