Sin noticias de Gurb és un clàssic de la ciència-ficció i una lectura imprescindible. La història comença quan dos extraterrestres, els quals es troben a la Terra per obtenir informació sobre els humans, veuen pertorbada la seva rutina. Un d’ells, en Gurb, es perd. Després d’això, el seu company i amic escriu un diari personal sobre com desenvolupa el seu dia a dia durant la recerca d’en Gurb.

Aquesta obra literària escrita per Eduardo Mendoza es titula Sin noticias de Gurb, una frase que moltes vegades veiem escrita al diari quan, al final del dia, no ha aconseguit trobar el seu company d’exploració.

Només amb aquesta breu descripció segur que podeu trobar-hi la ficció, però i la ciència? Doncs si analitzem una mica el diari també n’hi trobarem. Des d’una peculiar anàlisi de la societat humana fins a la pregunta que molta gent s’ha fet: és possible que existeixin els extraterrestres? Segons la ciència, de moment no tenim evidències que existeixi vida fora de la Terra. Ara bé, ens queda molt univers per explorar. El que està clar és que si hi ha d’haver vida ha d’estar en un planeta en què hi hagi aigua en estat líquid (com a primer criteri bàsic), i per tant, que tingui una distància concreta a la seva estrella. En el nostre cas, del Sistema Solar l’únic planeta que té una distància adequada per contenir aigua líquida és la Terra. Així doncs, si volem buscar vida ha de ser força lluny, fet que molt bé expliquen al principi i final del llibre, quan per desplaçar-se necessiten fer un gran viatge interestel·lar.

Un altre fet científic rellevant és que els extraterrestres canvien d’aparença. En Gurb, per exemple, es passa els dies gaudint de ser la Marta Sánchez. És això possible? Doncs en certa manera sí. Resulta que alguns animals tenen unes cèl·lules especials anomenades cromatòfors que contenen tinta. És el cas del camaleó, la sèpia o el llenguado entre altres. Aquests cromatòfors els permeten canviar de color, això sí, només canvien de color no de forma. Potser per aquest motiu en la portada del llibre hi ha dibuixat un camaleó.

Agradarà a…

A qui vulgui passar una bona estona, distreta, sense pensar i amb moltes rialles. També a qui estigui disposat a analitzar la nostra societat des d’una perspectiva diferent.

No agradarà a…

A qui vulgui un llibre rigorós amb una gran base científica. Es tracta d’un llibre de ciència-ficció ple d’imaginació i humor, i en què el rigor queda relegat a un pla secundari.

 

Portada

AnteriorCrítica de “Del Otro Lado”. L’Alternativa 2021
SegüentCrítica de “Stop Filming Us”. L’Alternativa 2021
Avatar photo
Soc filòloga clàssica i amant de tot allò que tingui a veure amb grecs i romans. Lletraferida de cap a peus que té com a ofici l'ensenyament i a més la correcció, la maquetació i l'edició de textos. Em passo el dia envoltada de textos, llibres i ordinadors. Amant de les fotos, els viatges i les històries.