Ja vaig dir a la meva crítica del film A todos los chicos de los que me enamoré que Netflix aposta fort per les pel·lícules i sèries d’adolescents, un sector de públic fidel a la plataforma tant com ho érem nosaltres al videoclub del barri. No tinc cap queixa si el film funciona, i en aquest cas ho fa, tot s’ha de dir, gràcies a una bona actuació de Shannon Purser. Algú es preguntarà qui és Shannon Purser i en veure-li la cara us semblarà que ja l’heu vista abans, i en realitat la coneixeu, perquè és la famosa i desapareguda Barb de Stranger Things, una actriu que sens dubte es mereix més i millors papers.
Tal com el títol revela, la protagonista de la història és la Sierra Burgess (Shannon Purser), una noia molt intel·ligent i bona estudiant lluny d’estar entre les populars de l’insti i encara més lluny de complir amb els cànons estètics establerts per la societat. La seva aparença fa que la Veronica, la guapa i popular animadora de l’institut (Kristine Froseth) li faci la guitza fins al punt de donar-li el seu telèfon al quarterback de l’equip de futbol. El guaperes (Noah Centineo) contactarà amb ella pensant que es tracta de l’animadora i en la relació telefòica que establiran la Sierra tractarà d’amagar-li la seva imatge i veritable identitat malgrat que la química entre ells sigui enorme.
Pel camí, alhora que ho facin la Sierra i els altres personatges, l’espectador s’adonarà que ser molt guapo de vegades comporta que no et prenguin seriosament, que l’encant va més enllà de l’exterior i que està bé treballar el cervell, l’enginy, l’humor… i no només el cos. En definitiva podem dir que la història que se’ns narra ve a ser la que ja va narrar Edmond Rostand el 1897 a la seva obra Cyrano de Bergerac, un home que tenia el nas molt gran i que estava enamorat d’una bella dama, de manera que no esperava ser correspost. També podríem trobar algun símil amb la Ventafocs, ja que la seva condició de “perdedora” la porta a veure’s lluny del príncep, en aquest cas, el quarterback.
Els personatges potser són la part més treballada del film. Tots ells són molt humans i els que en un principi són bons en algun moment l’espifien i els que potser ens semblaven mes execrables en realitat no són tan vomitius com semblen, la qual cosa els humanitza molt. En aquest punt, m’agradaria destacar l’actuació de Shannon Purser, ja que crec que ho fa molt i molt bé; potser és que ella mateixa en el món del cine també s’ha trobat amb dures crítiques pel seu aspecte físic que li han servit per ficar-se de ple i amb molta soltesa en el paper. Hem de reconèixer que no és la típica actiu primeta, guapeta i bombonet en el sentit canònic i a la que estem acostumats; i què voleu que us digui, a mi m’encanta que es trenqui el maleït estereotip d’una vegada per totes.
No puc deixar passar l’oportunitat per valorar que la Sierra li ensenyi filosofia i literatura a la Veronica. Així doncs, hi apareixen Plató, El retrat de Dorian Grey, Nietzsche… està bé que en pel·lícules i sèries (com per exemple Merlí) dirigides a adolescents hi hagi coneixements de per mig. Espero que aquestes idees travessin la pantalla i vagin més enllà del film.
Com a crítica, i no perquè el noi ho faci malament, m’hauria agradat veure en el paper de James un altre noi i no en Noah Centineo. Primer que segur que Netflix pot trobar altres nois que facin aquest paper, i segon que el noi fa pràcticament el mateix paper que a A todos los chicos de los que me enamoré i és possible que s’estanqui i només li donin aquesta mena de papers. Tot i aquest petit apunt, crec que és un film que funciona i que està a l’alçada de les expectatives dels adolescents.
