Aquest 2023 s’estrena un nou premi literari. I això és una bona notícia, sobretot quan darrere hi ha grans editors i una millor idea. Comanegra i Afora Edicions han unit forces en la recerca de les millors obres barcelonines. L’estrenat Premi Santa Eulàlia impulsa, no cal dir-ho, Barcelona com a escenari literari. Una vegada més, els panots, l’arquitectura i la seva política es posen al centre per fer una ciutat encara més àmplia i complexa.
La primera obra guanyadora del guardó ha estat Seré el teu mirall, la qual, sota pseudònim, va presentar Lluís-Anton Baulenas. La trobareu ja a les llibreries i és una delícia. A més, en llegir-la, el primer que et ve al cap és que no podria haver-hi un llibre millor per rebre aquest premi. És pura Barcelona en lletres. I és un llibre d’aquells per guixar, subratllar i reflexionar. Les paraules de l’autor sobre la ciutat són acurades, encertades i encertades al màxim.
Si hagués de definir aquesta novel·la amb només una paraula seria “redempció”, de tots i de ningú. Els personatges que ha articulat l’autor són brillants i vehiculen un missatge que fa que la ciutat es reflecteixi en ells. És a dir, se’ns presenta la ciutat pre Fòrum, un any abans del gran esdeveniment, i s’explica a través dels personatges i del seu entorn. Sí, d’acord… Tot el que passa podria donar-se en un altre lloc, però llavors no tindria aquesta intensitat i no seria tan real com el que llegim.
El protagonista és un jubilat que està a punt de fer 60 anys. Es diu Jaume Pedrol i té un secret molt fosc amagat. Ho recorda cada dia en mirar-se al mirall. Li falta una orella. L’atzar, la mala sort o les pures casualitats fan que conegui un tipus una mica especial que li acaba oferint una feina en una presumpta immobiliària a la qual no pot dir que no.
Us avanço que és una empresa fantasma i que darrere s’hi amaga un món de molts, molts, molts diners, interessos personals, arquitectura i disseny i, com us deia, redempció. Perquè en Pedrol vol redimir-se dels errors del passat, però també un altre personatge que es creu, en part, culpable de l’estat actual de la ciutat.
Tot per culpa de les remuntes que afecten molts edificis històrics de la metròpoli. El 2003, Barcelona patia una bombolla immobiliària i una transformació urbanística, així que en aquest context, els desitjos d’alguns poderosos podien encaixar o no.
Soc un artesà, deia en Lluís-Anton Baulenas el dia que es va donar a conèixer aquest premi. El seu secret és treballar molt, i deixar-se veure poc. Perquè, a més, és una mena d’espia. Per ell, Barcelona és una ciutat contradictòria i acull gent molt diversa. A més, té clara una cosa: el lector s’ho ha de passar bé llegint i, amb la seva darrera obra, ho aconsegueix.
La barreja de novel·la de personatges, amb tocs negres i molta crítica és un gran homenatge a la seva ciutat, a la de tots. Encara que Barcelona sigui, des de sempre, protagonista de tots els seus projectes. Se l’estima i és capaç de mirar-la als ulls, amb distància, i estimar-la sense rancúnies.
