Sempre he entès la cultura com una de les armes més poderoses per remoure consciències. Almenys aquelles que estan disposades a consumir aquesta cultura. Sigui en el format que sigui. Així doncs, per a mi, el 8 de març és d’obligat compliment escriure quatre ratlles sobre què és ser dona en una societat encara força masculinitzada, però que, de vegades aporta un bri d’esperança en la lluita contra la igualtat. En aquest sentit, doncs, la cultura ha estat un àmbit clau per a la denúncia de les discriminacions i les desigualtats que pateixen les dones.
Recentment, s’ha estrenat al cinema l’adaptació de l’obra Elles parlen de l’autora canadenca Miriam Toews. La història se centra en la decisió que es veuen obligades a prendre les dones d’una colònia mennonita. A través d’aquestes veus femenines, l’autora reflexiona sobre la llibertat i l’autonomia de les dones en una societat patriarcal i conservadora. El llibre, publicat el 2014, ha estat considerat com una de les millors obres de la literatura nord-americana contemporània i ha estat traduït a una gran quantitat d’idiomes.
La pel·lícula Elles parlen, dirigida per Sarah Polley, és una adaptació cinematogràfica d’aquesta obra. La cinta, estrenada el 2022 (2023 per als que vivim a Europa), segueix la mateixa trama del llibre i explora les vivències d’aquestes dones a través dels seus diàlegs i les seves experiències. A través de les més que magnífiques interpretacions de Rooney Mara, Claire Foy, Ben Whishaw, Jessie Buckley, Frances McDormand, Judith Ivey i Sheila McCarthy entre d’altres.
Tant la pel·lícula i com el llibre reflexionen sobre la llibertat femenina i les dificultats que les dones han de superar per poder expressar-se lliurement en una societat patriarcal. En aquest sentit, s’aborda la manera en què la religió i les normes socials limiten la llibertat de les dones, obligant-les a acceptar un paper subordinat en la societat i a renunciar a les seves pròpies aspiracions i desitjos. Els personatges de l’obra, però, no es resignen a aquesta situació i lluiten per aconseguir la seva pròpia llibertat i autonomia. Cansades de constants abusos per part dels homes de la comunitat, les dones, totes analfabetes, organitzen una assemblea, amb l’ajuda del professor del poblat, per decidir si es queden i es resignen, si es queden i lluiten o bé so abandonen les terres i els homes.
Tant l’obra de Toews com l’adaptació de Polley no són obres fàcils de digerir. Estem parlant d’una història que succeeix gairebé de forma íntegra dins un paller i que es basa en el debat sobre com enfocar la situació. Cada una de les dones defensa una postura i representa una manera de pensar, des de la prudència, la comoditat, la calma, la ira, l’angoixa, la preocupació, la supervivència i la por. Tampoc són gaire fàcils de pair la majoria d’actes que s’hi descriuen. Les dones d’aquesta comunitat viuen sota el setge constant de les agressions físiques, sexuals, emocionals i psicològiques que perpetuen uns homes a qui mai veiem la cara, però que sabem que sempre acaben sortint impunes d’aquests actes atroços. L’únic que apareix i que, a més, és còmplice i ajudant de les dones és el professor de l’escola de la colònia i, per tant, l’únic que sap escriure i l’únic que és capaç de crear una acta de l’esdeveniment que té lloc en un paller petit d’una petita comunitat mennonita del centre dels Estats Units.
I si la novel·la ja és digne de menció com a una gran obra de la literatura contemporània, cal dir que la pel·lícula ja acumula unes quantes nominacions, entre les quals hi ha millor pel·lícula i millor guió adaptat als Oscars que viurem la nit del 12 al 13 de març.
Elles parlen no és només una assemblea, ni un diàleg, sinó un crit d’alerta però també de guerra. Quan vaig llegir l’obra en català publicada per Les Hores i traduïda d’una manera pulcre, poètica i precisa per Carme Geronès, ja vaig decidir que per a mi es convertia pràcticament en un manifest. Ara fa una setmana vaig anar a veure l’adaptació cinematogràfica i vaig sortir igual de ferida que de la lectura. Feu-vos un favor, llegiu i mireu, però sobretot escolteu aquestes dones. Escolteu-les a totes. Avui i sempre tenim moltes coses per dir i moltes coses que volem canviar.
