Virginie Despentes és la reina de la irreverència, i llegir un llibre escrit per ella significa que et trobaràs en llocs incòmodes i de ben segur que et replantejaràs certes coses. La vaig conèixer amb Teoria King Kong, un llibre que em va impactar moltíssim. Els que la conegueu ja sabreu que és una autora que dispara a matar. Si no la coneixeu i no voleu acabar tocats, heu estat avisats!
Querido capullo és una novel·la epistolar que avança mitjançant l’intercanvi de correus electrònics entre l’Oscar i la Rebecca, dos personatges aparentment totalment oposats que tenen en comú més del que ens pensem quan comencem la lectura. Ell és un escriptor famós caigut en desgràcia de ser acusat d’abús sexual. Ella és una actriu famosa en la cincuantena que ja no és el que era i a la qual li ofereixen tota mena de papers d’acord amb la seva edat, però que no li interessen gens ni mica. Al llarg de la novel·la veurem com els dos personatges es mouen entre l’admiració i la confrontació mútues, ja que el que comença com una correspondència plena de retrets s’acaba convertint en una diàleg íntim sobre els èxits, els fracassos i les contradiccions de la vida.
Despentes, fidel al seu estil cru i directe, aborda temes candents com el #MeToo, el paper de les xarxes socials, les addiccions, la necessitat de ser estimat i la fragilitat de les relacions humanes. El personatge de la Rebecca representa una mirada sobre el feminisme des d’una perspectiva que no defuig els matisos ni les zones grises i que sovint es mostra contradictòria. L’Oscar, per la seva banda, és la personificació d’una masculinitat desconcertada i sovint ridícula, però que no deixa de ser vulnerable i humana.
L’autora manté el to provocador que tant la caracteritza, amb monòlegs àcids i una prosa que no té por de tocar els temes més incòmodes. Per si això fos poc, el format epistolar no només afavoreix el ritme àgil de la novel·la, sinó que també dona espai per a la introspecció.
En conclusió diria que Querido capullo és una obra que incomoda i, alhora, ens interpel·la. En alguns moments se m’ha fet repetitiva, però Despentes demostra, una vegada més, el seu mestratge i s’erigeix com una veu imprescindible per entendre el nostre temps, ja que és capaç de capturar la complexitat de les emocions i les contradiccions humanes.
Agradarà a…
A qui busqui una reflexió profunda sobre la complexitat humana amb personatges imperfectes i plens de contradiccions. De vegades els fotries una bona hòstia.
No agradarà a…
A qui prefereixi llibres amb posicions fermes i clares, ja que està ple de matissos i grisos. és un llibre que incomoda.
